Delegat a MadridNo és fàcil dissenyar una campanya per liderar un partit en què tenen dret a vot 198.123 persones. El problema principal és que, sense oblidar el conjunt de la societat, la prioritat ara és seduir la militància. El secretari general del PSOE que avui surti elegit amb el vot directe dels afiliats pot acabar sent un (altre) líder provisional, fins a les primàries per elegir el candidat a les eleccions espanyoles. Serà aleshores, al novembre, si els barons no ho frenen, quan els socialistes hauran de desplegar de veritat el programa ideològic per reconnectar amb el carrer. La campanya que es va tancar ahir s’ha de llegir, sobretot, en clau interna.
L’ombra d’Andalusia
Tothom mira Susana Díaz
Cap dels tres aspirants a la secretaria general (Eduardo Madina, Pedro Sánchez i José Antonio Pérez Tapias) vol l’etiqueta de candidat de l’aparell. La majoria dels líders territorials van apostar per la presidenta andalusa, Susana Díaz. Ella els va dir que (encara) no però ha donat pistes clares de qui és el seu favorit: Sánchez va obtenir cinc vegades més avals en aquella federació que Madina. El diputat basc va contraatacar aquest dijous, reunint-se en públic amb el sevillà Alfonso Guerra, que per a molts continua sent una referència simbòlica de pes.
El PSC, clau per a Madina
Teixint un nucli de nous dirigents
No és casual que Eduardo Madina fes un doble tancament de campanya, passant per Barcelona abans de ser al País Basc. A Catalunya es va imposar en els avals, ha omplert els actes als quals ha assistit i, sobretot, la campanya ha servit per reivindicar un grup de joves dirigents del PSC, amb Núria Parlon al capdavant.
L’efecte Pérez Tapias
El discurs més ideològic
José Antonio Pérez Tapias ha sigut, per a molts, una descoberta en aquesta campanya, tot i ser una cara coneguda de portes endins. És l’únic que s’ha descartat com a rival de Mariano Rajoy a les eleccions però en canvi és qui ha fet una proposta ideològica més clara: retorn a l’esquerra i federalisme plurinacional. Al partit es dóna per fet que els seus vots poden perjudicar Madina.
Un debat sense contrastos
Les diferències són de matisos
Els tres aspirants es van veure les cares dilluns passat en un únic debat a Ferraz. L’equip de Sánchez es queixava del format (massa rígid) i de l’hora (la una del migdia) perquè no permetia que els militants el veiessin en directe a les seus de les agrupacions. Tot i l’expectació mediàtica que va generar, no farà decantar gaires vots, entre altres coses perquè es va confirmar que les diferències polítiques entre els dos candidats principals són de matís.
Tensió en la recta final
El pes del currículum
Dijous Sánchez va haver de donar explicacions sobre el seu pas per l’assemblea de Caja Madrid quan era regidor de l’Ajuntament de la capital espanyola. Ell va denunciar “joc brut”. La poca sintonia personal amb Madina es va acabar de fer palesa.
L’herència de Rubalcaba
Les línies mestres són seves
La ideologia, el camí que emprengui el PSOE per refer l’oferta socialdemòcrata, arribarà de veritat quan hi hagi candidat a la Moncloa. Però els pròxims mesos les parets mestres de Sánchez o Madina (no pas de Pérez Tapias) seran, amb matisos, les aixecades per Pérez Rubalcaba.
