BarcelonaVeterans del PSC comenten a l'església dels caputxins de Sarrià com ha canviat la zona des de la Caputxinada del 1966. Segurament molts d'ells no coneixen la plaça Cirici i Pellicer o la reformada avinguda Foix -que sembla un carrer de Beverly Hills-. No és un barri socialista: a les eleccions al Parlament de l'any passat, el PSC va ser sisena força a Sarrià -4,4% dels vots- i a Pedralbes, la cinquena -2,7%-. Malgrat el pes històric dels caputxins per al progressisme, per a ells és territori hostil. Encara ho és més per a Pere Navarro.
Prop de 200 militants emprenyats del PSC es reuneixen a la sala on es va produir la tancada de la Caputxinada. Aquesta vegada es revolten contra la direcció del seu partit. La jornada serà llarga -tres hores d'intervencions lliures- i a l'entrada obsequien amb uns vanos xinesos de flors i ocellets estampats. Després reparteixen ampolles d'aigua i una capsa on els assistents hauran de deixar la voluntat per sufragar les despeses de l'acte.
Marina Geli obre el foc amic parlant amb energia i movent-se d'un costat a l'altre com si fóssim en un concurs de monologuistes. La segueix Àngel Ros, que lloa alguns aspectes del document de Granada però que demana que s'avanci en la via federalista i ressalta que fins i tot al PP hi ha federalistes com Herrero de Miñón. Navarro també el va apuntar com a exemple federalista. Potser és que no n'hi ha gaires més.
Després de la intervenció de Ros comencen els cops sense pietat contra la cúpula socialista. El catedràtic de periodisme Pere Oriol Costa diu que el PSC ha perdut la centralitat del país, que és el Concert per la Llibertat. Un militant històric del Baix Llobregat es presenta amb la polsera d'entrada del Concert tot denunciant l'acord de Granada com "una presa de pèl" i titllant el federalisme de "brindis al sol". Pere Almeda, de Nova Esquerra Catalana, demana als presents que abandonin massivament el PSC. Joan Alginet, regidor de Deltebre, s'alça com a veu dels joves. Té 25 anys i lamenta que a l'acte de joves no n'hi hagi gaires. Com a molt hi ha una dotzena de menors de 40 anys. "La joventut no confia en la nostra organització".
Tothom rep sonors aplaudiments menys una senyora que es presenta com a Montserrat, advocada, que jutja "millor un mal pacte que no la intervenció de l'autonomia" i que avisa que Mas pot acabar com Ibarretxe. A algú se li escapa un xiulet. Marxo quan Joan Majó també demana diàleg i pacte amb Madrid perquè no hi ha alternativa, segons ell. Majó mira de posar pau recordant que "les diverses ànimes del PSC l'han fet gran". Majó sí que rep aplaudiments, però no sé si estarà a temps d'evitar la trencadissa.
