L'hospitalet de LlobregatBellvitge. Barri popular de l'Hospitalet, capital de la Catalunya vertical, la dels edificis com fitxes de dòmino, construïts per acollir l'onada immigratòria dels 60. A la biblioteca municipal s'hi presenta Súmate, la plataforma ciutadana de castellanoparlants que se senten espanyols però que estan farts del maltractament fiscal sistemàtic a què els sotmet l'Estat. Independentistes de cartera, no de bandera. S'han proposat contradir la famosa brama segons la qual el Baix Llobregat és el feu més difícil de conquerir, el més refractari al dret a decidir.
Certifico la fama de barri lluitador, fet a si mateix i orgullós d'haver conquerit drets i equipaments públics a còpia de rebel·lia. A la plaça més propera hi descobreixo un aparell de gimnàstica i uns insòlits pedals de bicicleta a terra. Són perquè la gent gran faci exercici. Tot just arribar, topo amb Eduardo Reyes, president de Súmate, un home afable i proper amb les mans gastades i rugoses. És ebenista i ha sigut cap d'obra dels equipaments de fusta de l'IQS de Sarrià, de la UPC de Manresa i d'edificis del Fòrum. M'explica que l'Ajuntament ha posat algunes traves per cedir l'espai, però al final hi han accedit i també que Joan Herrera, David Fernández i Teresa Forcades han mostrat predisposició a col·laborar amb ells. A la sala d'actes hi sona Por las paredes , de Serrat, i una rumba que el Shazam no reconeix. Veig Joan Tardà, Meritxell Borràs, Anna Arqué, Jordi Miralles, Joan Maria Piqué -el cap de premsa d'Artur Mas- i just a temps arriba Carme Forcadell. Del PSC no detecto ningú. Segur que han tingut algun contratemps.
Projecció del vídeo fundacional. És formalment impecable, combina emotivitat, populisme, un punt de demagògia i sinceritat. Està fet amb la passió de qui té clar què vol i té ganes de persuadir els altres. És emocionant, sí, per què no dir-ho? Pren la paraula Manolo Ortega, vicepresident. Ens explica el cas de l'empresa on treballava, Fercable, que fa un any i mig va fer un ERO massiu: "A la sortida de la fàbrica ens estava esperant l'alcalde per ajudar-nos a negociar i apaivagar l'impacte". El Manolo és de Sant Vicenç dels Horts i, sí, l'alcalde en qüestió era Oriol Junqueras. Sembla un conte d'Andersen, oi?
Intervenen l'expert econòmic Jaume Vallcorba i el grandíssim Lluís Cabrera, fundador d'Els Altres Andalusos, que ens regala un recital de loquacitat: "La llengua, amics meus, serveix per morrejar-nos, no per retreure'ns res ni anar contra ningú. A veure qui té nassos d'exigir al Messi i a l'Iniesta que parlin català igual com cada dia algú fa amb la meva mare, que cobra 500 euros de pensió!" Finalment l'Eduardo, emocionat, arrauxat i malparlat: "Mai he sigut independentista, però voleu un motiu per ser-ho? Que Catalunya segueix sent putejada". Diu que ha perdut 20 quilos en pocs mesos. Crec que avui en deu haver perdut algun més.
