Publicitat
Publicitat

El sí-sí creix a Unió: Ortega engreixa la llista de dirigents partidaris de la independència

El vot de la vicepresidenta el 9-N evidencia l'aposta independentista de bona part dels dirigents democristians. Després del debat per la consulta alternativa, les plebiscitàries amenacen de reobrir les tensions internes

"Em sento perfectament representada en l'opció majoritària". La frase és de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que aquest dilluns va confirmar que va votar sí-sí el 9-N. Ortega va verbalitzar la seva aposta per la independència en la presentació de les dades definitives del procés participatiu: 2.344.828 catalans han passat per les urnes, i un 80,91% dels votants (1.897.274 ciutadans) van marcar el sí-sí a la papereta.

La decisió de la vicepresidenta evidencia el trànsit d'una majoria de dirigents d'Unió cap a l'estat propi desvinculat d'Espanya. De fet, més de la meitat dels diputats de la formació democristiana ja havien avançat abans del 9-N que donarien suport a la doble resposta afirmativa, malgrat que el partit havia donat llibertat de vot a la segona pregunta i Josep Antoni Duran i Lleida sempre ha defensat l'opció del sí-no.

Més de la meitat dels parlamentaris d'Unió van optar pel sí-sí el 9-N. Els diputats Joan Recasens, Elena Ribera i Assumpció Laïlla formen part del sector històricament independentista d'Unió. Altres, però, han abraçat aquesta opció els últims anys arran de l'actitud de l'Estat amb Catalunya. És el cas de Roger Montañola, Mercè Jou, Xavier Dilmé, Anna Solé o la mateixa presidenta del Parlament, Núria de Gispert.

Altres dirigents d'Unió, que ocupen càrrecs al Govern, també han verbalitzat de forma clara el posicionament a favor de la independència. Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca, ha apel·lat repetidament a l'independentisme del fundador d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera: "Algú pot pensar que en Carrasco i Formiguera, màrtir d'Unió, votaria alguna altra cosa que no sigui el sí-sí? Moralment ens hi obliga". L'expresident del Parlament Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, també forma part de la llista dirigents d'Unió partidaris de la independència.

A diferència de Josep Antoni Duran i Lleida –que ha manifestat obertament la seva aposta pel sí-no–, Ramon Espadaler no ha volgut concretar fins ara què ha votat en el procés participatiu. Quan li han preguntat què ha votat, el conseller d'Interior, secretari general de Convergència i Unió i president del consell nacional d'Unió Democràtica ha optat per una resposta críptica: "He votat un sí rotund a la primera pregunta".

El procés participatiu del 9-N va provocar tensions a Unió. El 5 d’octubre el consell nacional d’Unió –l’últim abans de la consulta alternativa– va decidir donar llibertat de vot als militants en la segona pregunta, la que interpel·lava directament sobre la independència. Una decisió fruit dels equilibris interns dins del partit, que van acabar amb un pacte entre Josep Antoni Duran i Lleida –negociat directament per Ramon Espadaler, secretari general del partit– i el sector renovador que encapçala Antoni Castellà: llibertat de vot a canvi d’acceptar la independència com a solució viable per a Catalunya. Ara, les plebiscitàries plantejades per Artur Mas amenacen de reobrir les tensions a Unió.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT