BarcelonaÉs un fet que el grau de sensibilitat de cada país enfront les demandes catalanes és diferent. Fins ara les opinions públiques anglosaxones són les que s’han mostrat menys reticents a les aspiracions sobiranistes. Aquesta actitud no és casualitat, sinó que respon a raons de fons, segons els experts.
El professor de ciències polítiques de la Universitat de Princeton i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Boix, assenyala dos factors determinants. D’una banda, la tradició democràtica dels països anglosaxons i, de l’altra, el seu pragmatisme. “Quan expliques que el cas català es tracta d’una qüestió democràtica [de poder votar], el nivell d’acceptació és molt gran”, afirma. Alhora assenyala que són “pràctics” gestionant conflictes, i que en un procés que no se sap com s’acabarà prefereixen una solució “pacífica i pactada”. “Consideren que és millor una sortida negociada que no pas tenir el conflicte al carrer”, diu Boix.
Per la seva banda, el professor de ciències polítiques de la UPF i també membre del CATN, Ferran Requejo, atribueix l’actitud a l’arquitectura jurídica que regeix aquests països, basada en el common law. El fet que la jurisprudència dels tribunals sigui una de les principals fonts del dret, explica Requejo, fa que el sistema en conjunt sigui “més flexible” i s’adapti “millor” a l’evolució de la societat. Aquesta concepció de la llei també comporta una visió diferent de la democràcia, afirma. “Hi ha més comunicació entre les demandes ciutadanes i els poders públics” i s’adapten les normes.
En política internacional
L’informe del CATN sobre la internacionalització avisa de l’heterogeneïtat de les audiències en l’escenari internacional. A l’hora d’explicar Catalunya al món, diu, s’han de tenir en compte les bases culturals de cada país. Segons el Consell, el Regne Unit representa un dels actors més liberals, amb la tolerància com a leitmotiv. Això, expliquen, s’ha traslladat als seus ex dominis, com el Canadà, on el Quebec ha fet dos referèndums, o Austràlia, que té una legislació protectora de les seves poblacions indígines.
