“El que va dir Bono és mentida”

BarcelonaL’article publicat a El País en el qual l’exministre José Bono -protagonista dels desqualificatius més gruixuts que ha rebut el PSC dins del socialisme espanyol- acusa Pasqual Maragall de ser el gran culpable de l’inici de la “secessió” de Catalunya, amb el seu suposat “engany” al PSOE, va caure com una galleda d’aigua freda en l’entorn de l’expresident. No només perquè l’històric dirigent del PSOE va assenyalar sense cap remordiment un boc expiatori que no es pot defensar per ell mateix, sinó perquè, a més, el relat que va fer Bono de la discussió que va mantenir amb Maragall el 16 d’octubre del 2005 a l’ambaixada de Portugal a Madrid és “mentida”.

Així ho va denunciar ahir Diana Garrigosa, la dona de l’expresident, en una entrevista a l’ARA Bassas. Va assegurar que aquell dia, quan va tornar a Barcelona Pasqual Maragall, ella i la seva filla van veure com arribava a casa molt “enfadat”, i ell es va afanyar a explicar-li tot el que havia passat al sopar. “Jo ho sé i és mentida, el que va dir Bono”, va assegurar. I és que tot i que és cert que l’exministre va acusar l’expresident d’haver fet un “govern de perdedors” i d’haver assentat les bases del divorci Catalunya-Espanya, en el seu relat s’atorga un paper a mida per sortir-ne ben parat i minimitza la defensa que va fer Maragall del procés estatutari, amb el suport de l’expresident Jordi Pujol.

Garrigosa reconeix que les paraules de l’exministre socialista li van provocar un “disgust” -“Vaig estar gairebé malalta pel que va dir”, explica-, que s’ha anat mitigant a mesura que s’han anat publicant “articles molt encertats” que treuen raó a l’exministre. També explica que Maragall va saber que havia sortit aquest article de l’exministre i que es va limitar a dir: “Mira, altre cop aquest”. Una reacció que resumeix molt bé com Bono s’ha consolidat en els últims anys com a enemic declarat del PSC, fins a tal punt que les seves sortides de to ja no els sorprenen.

Diverses veus han replicat la versió de l’exministre, sobretot els exconsellers amb els quals Maragall va compartir confidències i preocupacions. També el mateix líder del PSC, Miquel Iceta, que en veure publicat l’article el va titllar de “barbaritat”. Segons va relatar Bono, quan en aquell sopar del 2005 ell va etzibar a Maragall que definir Catalunya com a nació era “la base de la secessió”, el rei es va posar de part seva i va afegir que, mentre ell seguís al tron, no acceptaria que Espanya es dividís. Jordi Mercader, que va ser cap de premsa de Maragall en el primer tripartit, recull en el seu llibre Mil dies amb P.M. que l’expresident li va explicar que va ser la reina qui hi va posar pau, mentre el rei “s’ho mirava rient” i sense dir res. Mercader va publicar dimecres un article a El Periódico en què subratllava la “creativitat literària” de Bono sobre aquest episodi per oferir “el millor autoretrat d’un campió de la unitat d’Espanya”. I destaca també que les topades amb l’exministre van ser freqüents. “Alguns, com Bono, mai li perdonaran [a Maragall] l’intent de refundar Espanya perquè l’Estat pogués ser compartit amb Catalunya”, sentencia el periodista.

Al dia des de la distància

Pel que fa a l’expresident, Garrigosa explica que no va anar més enllà de la simple constatació que Bono tornava a la càrrega. La dona de Maragall també explica que l’exidirigent socialista va veure a la televisió les imatges de la V de la Diada, sobre la qual va fer comentaris de tipus “estètic” perquè ho veia “bonic”. De fet, tot i que va assistir a dos actes d’ERC en la campanya de les europees, no sol parlar sobre la situació política que viu Catalunya. “Tinc la sensació que no té ganes d’opinar sobre aquesta situació, que jo crec que no acaba d’entendre, o que no s’esperava”, detalla Garrigosa.