La reforma electoral, una arma de doble tall

MadridTot i que el govern espanyol nega “càlculs electorals” en la reforma de l’elecció d’alcaldes, la proposta -encara vaga- de donar la majoria al partit que guanyi amb més d’un 40% dels vots s’ha interpretat com una clara ofensiva del PP per salvar el seu poder municipal. Però el tret li podria sortir per la culata. Els populars assumeixen que els votants es comportaran igual en les pròximes eleccions malgrat que es canviï el patró de vot. Un esquema que els politòlegs no comparteixen.

“El PP estima que Podem i Esquerra Unida no formaran una aliança amb el PSOE i que la reforma electoral que proposen triturarà el front d’esquerres i els donarà la victòria tranquil·lament”, explica a l’ARA Pablo Simón, investigador postdoctoral de la Universitat Lliure de Brussel·les sobre sistemes electorals i editor de Politikon. També assenyala que, fent això, oblida una consideració: que les noves coalicions d’esquerres, moltes en candidatures ciutadanes, facin el sorpasso en les pròximes municipals de la mateixa manera que ho va fer Podem en les europees del maig.

El terratrèmol electoral que va causar la formació liderada per Pablo Iglesias i que ja es revela com a tercera força amb intenció de vot al CIS podria traslladar-se a Guanyem (Ganemos a Espanya), el moviment sorgit a Barcelona que ja té rèpliques en una trentena de ciutats i una desena de capitals. A més de Madrid, Sevilla, Logronyo, Màlaga i Valladolid, entre d’altres, ja treballen per presentar una candidatura ciutadana a la qual també es vol unir Esquerra Unida, tal com ha acordat per unanimitat la seva executiva aquesta setmana. Equo i Compromís han anunciat el mateix i Podem estudia sumar-s’hi, tot i que ja ha advertit que no totes les candidatures són iguals, perquè de moment cada moviment treballa de manera independent.

Raimundo Viejo, professor de polítiques de la UdG i activista de Guanyem, també considera que candidatures pioneres com la de Barcelona, amb Ada Colau -exportaveu de la PAH- a les seves files, podrien passar a una segona volta contra tot pronòstic si finalment el PP opta per un model electoral com el francès. Però adverteix que la reforma que planteja el PP està feta per “avançar-se a la crisi del bipartidisme” i evitar desercions dins les seves pròpies files. “Volen aprofitar la desintegració del PSOE per establir un monopartidisme hegemònic”, adverteix.

Tot i això, tant Viejo com Simón coincideixen que, tot i que els sistemes de victòria per a la llista més votada beneficien el bipartidisme, el duel entre el PP i el PSOE podria mitigar-se en una segona volta. Aquest model, a Catalunya, beneficiaria, a més de CiU -que ja ha obert la porta a parlar de la reforma-, sobretot Esquerra, tenint en compte els sondejos actuals. Al País Basc, on també hi ha una gran fragmentació política, el PNB i Bildu en sortirien beneficiats.

Un globus sonda?

De moment, el govern espanyol ha renunciat a presentar la proposta al Congrés, però el PP assegura que parlarà amb els partits al setembre i, si no, tirarà endavant la reforma en solitari. Simón aventura que podria acabar en paper mullat. “No quadra que Rajoy, una persona tan conservadora, tiri endavant una reforma tan trencadora -diu-. Podria ser, tranquil·lament un globus sonda per començar a fer campanya”.