BILBAOBarcelona ha desbancat Bilbao com a capital de l'independentisme a l'Estat des de l'Onze de Setembre. La massiva manifestació de la Diada ha deixat bocabadats els abertzales i amb la sensació que en aquesta cursa, per primera vegada, Euskadi va per darrere de Catalunya.
"En l'autopista cap a la independència els bascos sempre hem circulat a tota velocitat pel carril de l'esquerra i, de sobte, els catalans ens han avançat per la dreta", confessa a l'ARA un abertzale impressionat per la marxa del milió i mig de persones. I un altre aprofita per preguntar-se de què ha servit a la causa basca tot el dolor provocat per ETA: "Cinquanta anys de violència, més de mil morts, i tot per a què? Els catalans, fent menys soroll i patint menys, ens han passat pel davant", es lamenta amb un punt d'enveja.
Els abertzales en general -tant del PNB com de l'antiga Batasuna- s'havien acostumat en les últimes dècades a ser el mirall de molts catalans que no ocultaven la seva basquitis , una síndrome política -i aquest és un dels efectes col·laterals de la marxa de Barcelona- que de moment sembla superada. La nova realitat és que l'independentisme català es mira el basc pel retrovisor.
Falta de transversalitat
A Euskadi ara mateix és impensable una marxa com la de Barcelona. I no només perquè els partits bascos estan immersos en la precampanya de les eleccions autonòmiques del 21 d'octubre, sinó perquè, a més, no existeix un mínim consens que permeti al PNB, Bildu i, encara menys, al PSE, compartir pancarta a favor de la sobirania plena. I això que estem parlant d'un país on la majoria social és abertzale. No es tracta, però, d'una reivindicació transversal com a Catalunya, on també té el suport de sectors que fins avui no havien mostrat cap interès pel sobiranisme. Txelui Moreno, un dels portaveus de l'esquerra abertzale, reconeix que "la transversalitat a favor del dret a decidir no es dóna encara a Euskal Herria" i ho atribueix a "l'estratègia de bloqueig de l'Estat, que impedeix que capes socials que podrien estar a favor de l'autodeterminació no s'hi afegeixin".
Moreno, que va participar en la manifestació de la Diada, confessa que té "una enveja sana de com els catalans han sabut treballar el tema de la independència, de com l'han socialitzat, fins al punt -assegura- que ja ha calat i que ningú a Catalunya pot sortir d'aquesta línia marcada per la societat civil".
Des d'Euskadi s'explica l'esclat independentista català en bona part pel greuge econòmic atiat per la crisi i les retallades. El president del PNB a Biscaia, Andoni Ortuzar, entén que en l'actual conjuntura, els dos països tenen punts de partida molt diferents. "Els catalans -explica- reivindiquen el reconeixement de la seva identitat però ho fan perquè se senten maltractats fiscalment per Espanya. Afortunadament, aquest tema, tot i que es pot millorar, nosaltres el tenim resolt gràcies al concert econòmic".
Això explica, en part, que el PNB no tingui cap pressa a iniciar el camí de la independència i que aposti per ampliar l'autogovern basc sense trencar amb Espanya. L'esquerra abertzale, per contra, no té cap dubte que la supervivència de bascos i catalans passa per construir un estat propi com més aviat millor.
Amenaces i xantatges
Moreno està convençut que "Espanya intentarà aturar aquest moviment fort que s'està donant a Catalunya amb mesures polítiques o repressives, que inclouran amenaces i xantatges". Malgrat aquests auguris, el dirigent navarrès pensa que l'Estat no se'n sortirà, ja que a diferència del que passa en el cas basc amb Bildu, "a Catalunya el sentiment independentista no està localitzat en una sola formació política i li serà més difícil minar-lo".
