Política 24/05/2012

La tercera via canària: singularitzats en la Lofca

Roger Tugas
2 min
El president canari, Paulino Rivero, va reclamar dilluns a Mariano Rajoy sortir de la Lofca.

BARCELONAUn dels elements claus en la negociació del pacte fiscal és l'encaix en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), la llei estatal que regula el sistema de finançament de totes les comunitats menys el País Basc i Navarra. Fins ara s'ha hagut de modificar amb cada nou model, impulsat sempre a iniciativa de Catalunya però generalitzat posteriorment a totes les autonomies. Ara bé, la proposta de la comissió parlamentària, amb el suport de CiU, ICV-EUiA i ERC, apostava per deixar Catalunya fora d'aquest pacte global i establir una relació bilateral amb l'Estat. Una exigència inassumible per ara pel PSC i el PP, que, tanmateix, també proposen sortir del cafè per a tothom en finançament i assolir un sistema singular per a la Generalitat, però sense trencar la Lofca. Una opció innovadora i no empresa fins ara per ningú, amb tots els riscos i les incerteses que això suposa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Malgrat que aquest camí és inexplorat -també ho és sortir de la Lofca-, sí que hi ha un cas que pot servir de guia, el de les illes Canàries. La llei orgànica de finançament està formada per un articulat que no fa distincions entre comunitats autònomes i no és fins a les disposicions addicionals que especifica les particularitats territorials. Així, concreta que el País Basc té el "sistema tradicional de concert econòmic" i que Navarra "es regula pel sistema tradicional del conveni econòmic" -cosa que els desvincula pràcticament del tot dels articles previs-, però també alerta que "l'activitat financera i tributària de l'arxipèlag canari es regula tenint en compte el seu peculiar règim econòmico-financer", com en el cas de Ceuta i Melilla.

Impostos i peculiaritats pròpies

Així, tot i que les Canàries no s'escapen de la Lofca, sí que tenen alguns aspectes del sistema de finançament negociats a fora, a través d'un model bilateral. Es tracta del règim econòmic i fiscal (REF), establert el 1972 per incentivar el desenvolupament econòmic, recollit en la Constitució espanyola i actualitzat el 1991 i el 1994, entre altres qüestions, per adaptar-lo a la normativa europea. El REF, bàsicament, garanteix una fiscalitat laxa per a l'establiment d'empreses i per al comerç internacional.

Així, a les Canàries no s'hi aplica l'IVA, ni els impostos estatals als hidrocarburs i al tabac, tot i que a la pràctica se n'han establert uns de molt semblants. Fixa també una inversió determinada de l'Estat, el règim específic d'abastament facilita el transport de persones i béns, permet importar certs productes de consum a preus internacionals i, a més, tenen més incentius i bonificacions per a la producció i millors condicions encara per a empreses que es puguin acollir a la zona especial canària.

Demandes semblants a les de Mas

Unes competències molt limitades però que suposen una tercera via entre el règim comú autonòmic i la desvinculació absoluta de les comunitats forals. De fet, el govern canari, presidit per Coalició Canària, tampoc no es resigna a ser una comunitat amb un règim singular dins el cafè per a tothom i reclama desvincular-se de la Lofca i assumir la clau de la caixa dels impostos, en la línia del que anhela Artur Mas.

stats