La pornografia pot ser feminista?

BarcelonaLa productora d’Erika Lust ocupa el principal d’un edifici del passeig Picasso, a tocar de l’Estació de França i del Parc de la Ciutadella. Avui no hi ha rodatge, i l’Erika s’entreté netejant la cuina de fusta, àmplia i amb molta llum, on acaba d’esmorzar. A la resta d’habitacions, obertes i de sostres alts, hi ha penjats fotogrames d’algunes de les seves pel·lícules: The good girl, X Confessions i Cabaret Desire. A sobre d’un sofà vermell, d’aquells on l’esquena fa un interrogant en estirar-s’hi, hi ha un cartell que diu: “ Dreams won’t work unless you do” [Els somnis no funcionen si no els sues]. I al seu despatx, just al costat d’una noia que obre la boca en l’èxtasi, un altre que diu: “ Done is better than perfect ” [Fet és millor que perfecte]. Aquest últim li va penjar el seu company -des de fa 14 anys- per recordar-li que la perfecció hauria de ser una meta, no un obstacle.

La primera vegada que l’Erika Lust va veure una pel·lícula porno tenia 12 anys, amb una amiga que havia trobat un vídeo per a adults al calaix del seu pare. “Ens moríem de riure: ens semblava més ridícul que excitant”, recorda. Uns anys després, quan ja en tenia divuit i els VHS havien deixat pas als DVD, va tornar a veure una pel·lícula porno amb el seu nòvio de l’institut. “En aquell moment, va començar a molestar-me una mica: el meu cos reaccionava d’una manera, però el meu cap d’una altra. Era una pel·lícula molt pensada per al plaer sexual de l’home. Ell era el protagonista i la dona només era una espècie d’eina que l’ajudava a ell a obtenir plaer. El meu nòvio semblava content, però jo em sentia en conflicte”, recorda. “Vaig frustrar-me. M’havia semblat que la idea de la pornografia era bonica, i havia trobat una certa alegria en el fet de veure imatges i excitar-te. Però a la pornografia li demanava el mateix que a un amant: compartir un bon moment entre dues persones iguals i que donen i reben per igual. Per què no podia gaudir del porno sense haver-me de sentir molesta?”

La sexualitat femenina al centre

Un any després, Lust va començar ciències polítiques a la universitat i es va especialitzar en estudis de gènere i feminisme. El 2004, amb 27 anys, es va traslladar a Barcelona, decidida a quedar-s’hi. Va començar fent publicitat, fins que va arribar a productora i va sentir el cuquet d’engegar alguna cosa amb el seu segell. Dreams won’t work unless you do, va dir-se. Entre les idees que li ballaven pel cap hi havia la de fer un curt. “La sexualitat femenina sempre m’havia ocupat temps i energia, i volia saber si podia fer un producte audiovisual en què la dona fos el centre”. I així va néixer The good girl, el curt que va fer famós el nom d’Erika Lust i que després va incloure a la pel·lícula Cinco historias para ellas, guardonada amb diversos premis internacionals, entre els quals el de millor guió al Festival Internacional de Cinema Eròtic de Barcelona el 2007 i el de millor pel·lícula de l’any als Feminist Porn Awards de Toronto el 2008. ¿El porno pot ser una forma més de feminisme?

L’escriptora nord-americana Kate Millett, autora de Sexual politics, escriu: “Hi ha alguna cosa molt útil en l’explicitació que ens ofereix la pornografia: a les dones ens pot ajudar a superar idees patriarcals horribles, com la que diu que el sexe és pecat, i que el pecat en el sexe és la dona”. No en va sempre se’ns ha dit que va ser Eva, una dona, qui va desterrar-nos del paradís en temptar Adam. Des de fa milers i milers d’anys, la criminalització de la sexualitat s’ha fet servir com una eina de control més. “La sexualitat té a veure amb el descontrol, a deixar-te portar pels instints. Per això el poder sempre l’ha intentat reprimir”. I sobretot en les dones. Precisament per aquest motiu, la feminista Wendy McElroy escriu al seu llibre XXX: A woman’s right to pornography : “Moltes de les reivindicacions feministes s’han plantejat al voltant de la sexualitat de la dona: matrimoni equitatiu, control de la natalitat, avortament, violència de gènere, lesbianisme... Al final, tant el feminisme com la pornografia confronten el concepte que el sexe està necessàriament connectat amb el matrimoni o la procreació. Tots dos veuen la dona com un ésser sexual que pot i ha d’utilitzar la seva sexualitat també per al plaer i la satisfacció”.

Què pensen els homes del sexe

Almenys aquest és l’objectiu de la pornografia feminista. “Com tota expressió artística i cultural, la pornografia té un discurs”, escriu Lust a Porno para mujeres. “En aquest cas, el discurs parla del sexe, i tot el que tingui un discurs és susceptible de ser abordat des d’una òptica feminista: si les dones no participem en el discurs de la pornografia com a creadores, el porno només expressarà el que pensen alguns homes sobre el sexe”, diu la directora, que lamenta que actualment la major part de l’oferta pornogràfica està en mans “d’un petit grup d’homes molt semblants: de mitjana edat, blancs, heterosexuals i amb una visió masclista de la vida i de la dona”. En les seves pel·lícules, critica, reprodueixen els seus valors una vegada i una altra, i això fa que, com a gènere, “la pornografia avui dia expliqui només la història d’aquests homes”. “Les dones hem de participar-hi per explicar com som, com és la nostra sexualitat i com vivim l’experiència del sexe. Si deixem que tot ho facin els homes, seguirem sempre representades en el porno com la seva fantasia masculina ens veu: com a putes, lolitas i nimfòmanes”.

En les últimes dècades, l’oferta de pornografia feminista ha anat en augment. Ja hi ha moltes botigues per a adults que han obert per dirigir-se específicament al públic femení i defensen una visió positiva de la sexualitat, com ara Good Vibrations a Sant Francisco, Toys in Babeland a Nova York, Good For Her a Toronto i Erika Lust Store a Barcelona, moltes accessibles també online. “El porno feminista encara és un segment petit de l’enorme indústria pornogràfica, però creix”, explicava al The Daily Beast Carlyle Jansen, impulsora de The Feminist Porn Awards i propietària de Good For Her. Tot i la seva creixent popularitat, el porno feminista tampoc s’escapa de les crítiques. Els detractors sostenen que la pornografia, simplement, no pot ser feminista: “Quasevol que estigui disposat a alimentar-se dels cossos de les dones i que les utilitzen com a primera matèria per obtenir un benefici econòmic no té dret a dir-se feminista. Fins i tot el porno sense violència oberta és una forma d’explotació, ja que redueix les dones a parts del cos”, escriu Gail Dines, autora de Pornland: how porn has hijacked our sexuality.

Una crítica que el sector rebutja taxativament. “Encara hi ha molta vergonya i negativitat al voltant del sexe. Cal que la gent vegi amb positivitat els seus propis desitjos”, defensa Jansen. I això és el que intenta la pornografia feminista. Dones i homes normals -es fuig del 90-60-90- que gaudeixen, tots dos, i no només ell, de qualsevol pràctica de sexe consentit. “Hi ha qui diu que el porno feminista conté violència i sadomasoquisme. És cert”, diu Jensen. “Però és que a moltes dones també els agrada el sadomasoquisme i gaudeixen d’aquesta fantasia. La popularitat de 50 ombres d’en Grey n’és l’última prova. Hi ha a qui li agrada jugar el rol dominant i hi ha a qui li agrada la submissió, independentment del sexe o l’orientació sexual. Hem d’aprendre que el que cadascú tria i consent per ell mateix no és degradant ni sexista”, remarca. I afegeix: “El que fan aquestes pel·lícules feministes no és només que hi hagi actors de diferents formes, edats i races, sinó que els performers s’involucren en conductes sexuals que gaudeixen i consenten. Els directors i productors sovint pregunten als actors què els agrada fer”, diu Jensen. Al porno mainstream, afegeix, no hi tenen res a dir.

Una visió que Erika Lust comparteix, i cita la directora de cine X Audacia Ray: “El que m’importa quan veig porno és saber la veritat sobre cada producció. ¿L’actriu hi és per voluntat pròpia? ¿El director respecta els seus drets i li paga bé? ¿Li han exigit que faci pràctiques que no volia fer? Les respostes a aquestes preguntes determinen si una pel·lícula és feminista, positiva sexualment i moralment acceptable per a mi”. Lust afegeix: “No conec el món del porno convencional perquè no hi he treballat, però sí que sé el que m’expliquen alguns actors. Les noies es queixen que encara hi ha directors que porten tots els seus amics al rodatge i mostren molt poc respecte per la seva feina. I els nois protesten perquè se’ls exigeix massa: han de practicar sexe durant hores i hores, i sovint no poden fer-ho si no s’ajuden amb algun estimulant. En general, el cine necessita més gent amb valors, amb més cap, amb més idees creatives i amb més capacitat emocional per aconseguir fer alguna cosa més interessant”, diu. Perquè la pornografia, remarca, pot ser feminista i educativa. La seva croada, “lluitar contra la putificació de la dona”, i també contra la “santificació”. “Són els papers que ens han donat a les dones: ens deixen triar si volem ser santes o putes. Jo el que vull és humanitzar la dona, donar-nos el permís per ser qui vulguem ser i ser tot el que vulguem ser alhora, lluny dels negres i els blancs, amb més possibilitats de viure la nostra sexualitat sense que ens hagin d’encaixar”.

Pornografia educativa

L’Alexander Institute produeix algunes de les pel·lícules més prestigioses per a parelles i singles que volen millorar la seva vida sexual. A través de terapeutes i sexòlegs, l’Alexander Institute té al mercat pel·lícules pornogràfiques sobre posicions avançades , tècniques de masturbació, de sexe oral o de sexe tàntric, entre d’altres. www.lovingsex.com

Quines fantasies té la gent?

A través del portal X Confessions, Erika Lust ha demanat a la gent quines fantasies tenen. Cada mes selecciona alguna de les confessions i les converteix en un curt. Ara n’ha reunit 10 a X Confessions Volume II, que presenta el dia 5 a la botiga eròtica Lovestop. En la línia de l’Alexander Institute, a l’Erika Lust Store també s’hi poden trobar pel·lícules educatives de Intimate Film i de Vivid Ed Films, en què s’uneix l’erotisme i l’aprenentatge de tècniques. També venen pel·lícules de dones directores, clàssics de la pornografia i pel·lícules eròtiques en general, a banda de la filmografia de la directora.