A LES CONTRAPORTADES dels 7 dissabtes de l’estiu hi faré set converses sobre educació amb gent que hi entén tant que no t’alliçona. Hi trobareu Carme Thió, Maria Jesús Comellas, Gregorio Luri i Jaume Funes, entre d’altres. Ahir vaig acabar el dia amb el cap endreçat i una calma inhabitual, fruit de compartir una hora de conversa al matí amb Carme Thió i una altra a la tarda amb Maria Jesús Comellas. Totes dues són partidàries que els que eduquem criatures compartim experiències i hi reflexionem, cap d’elles defensa un mètode concret, totes dues consideren que hem de conèixer bé els fills, cap de les dues accepta com a ideal el concepte escoles de pares, que ens acomplexa i ve a dir que no en sabem prou, tot i que totes dues participen en grups que es dediquen a reunir famílies i compartir batalletes a la recerca de confiança i consells pràctics. La seva experiència els demostra que el to i el llenguatge que fem servir és crucial. No accepten com a vàlid ni eficient el càstig, però sí la conseqüència, i no és un joc de paraules, no és que puguis conseqüenciar el nen de cara a la paret. Maria Jesús Comellas considera que els nens hauran de fer el que els diguem, però cal que el to i les paraules demostrin estimació. Per exemple, si la criatura diu que no vol anar a dormir no cal dir-li de manera antipàtica “M’és igual que no vulguis, hi vas i punt”. És molt millor dir-l’hi empàticament: “Em sap greu, però hi hauràs d’anar”. Tan lògic que no et surt, si no hi penses o t’hi han fet pensar.
