Durant dos anys, el relat del procés per part de la premsa de Madrid ha passat per negar o minimitzar el seu origen popular i vendre la noció que tot plegat era una ocurrència de Mas. Alguns ho atribuïen a voler amagar les deficiències del seu govern, altres directament al delirio. No deixa de ser curiós que diaris que han denunciat la identificació de Pujol amb Catalunya ara fan ells el mateix amb Mas sense cap embut. En tot cas, aquesta setmana s’ha produït un gir: els dos principals rotatius de Madrid han començat a posar el focus en el carrer. Editorial d’ El Mundo : “La suspensió de la convocatòria del 9-N [...] no ha afluixat el pols sobiranista, que ara s’ha traslladat al carrer”. Ah, sí? Tot just ara? Titular de portada d’aquest dimecres a El País : “La campanya a favor de la consulta passa de la Generalitat als carrers”. El diari insistia així en la idea de la seva polèmica portada de diumenge, quan afirmava en primera: “Mas deixa el destí de Catalunya en mans de la mobilització del carrer”.
Evidentment, no parlen del carrer en termes de legitimitat democràtica. Més aviat volen suggerir caos i amenaça. Que Losantos insisteixi aquest dimecres a El Mundo en l’enèsima comparació amb el nazisme ja no sorprèn ningú. Però és que fins i tot Javier Marías -Tu quoque Brutus? - explicava diumenge a El País aquest sentiment popular a partir del clixé que els catalans deuen estar “hipnotitzats” o “narcotitzats”. Negada la sobirania institucional catalana, ara toca menystenir la veu col·lectiva dels ciutadans.
