A un any de les eleccions espanyoles, l’ Abc i La Razón reactiven els mecanismes de pressió per intentar endurir la llei de l’avortament. Les portades de diumenge així l’hi reclamaven a Rajoy. La de La Razón, de manera directa, amb el titular “No són vots, són vides” i un desplegament interior que incloïa un article d’un magistrat del Suprem que atribuïa a una “aberració” fruit del “feminisme radical” que s’hagués canviat la llei. I validava la situació del 1985, quan es considerava un delicte l’avortament fins i tot en casos de violació o risc de la vida de la mare (però es concedia la gràcia en aquests supòsits d’aplicar un eximent penal). De fet, el diari fa dos dies que esprem el tema gràcies a una de les seves (sempre convenients) enquestes made in NC Report.
L’ Abc era una unça més subtil. Titular de portada: “Rajoy imposa una reacció del PP per recuperar 3 milions de vots”. Subtítol: “El govern assumeix que la recuperació econòmica i els èxits en política exterior no són suficient aval per guanyar les eleccions”. (Per norma, per cert, cal desconfiar d’entrada en el poc objectivable verb assumir.) El lector no pot evitar la pregunta: si les victòries del pròcer no són suficient aval, què falta? La resposta la donava subtilment la foto: un Rajoy amb un mosaic de paraules clau. Entre les més grans hi havia “Èxit”, “Espanya”, “Corrupció”, “Lideratge”... i “Avortament”. Per reblar-ho, el segon titular de la primera pàgina era: “Clamor per la vida. Una gran manifestació a Madrid demana a l’executiu que reemprengui la reforma de la llei de l’avortament”. D’acord: he escrit subtilment, però reconec que m’he deixat una paraula: poc.
