El procés ja hi està perdent

Un mes i mig després del 27-S, seguim amb un govern provisional i amb la probable perspectiva de no aconseguir investir un president que formi un nou executiu. La primera majoria absoluta independentista del Parlament de Catalunya, que ha servit per aprovar una inèdita declaració de ruptura amb un Estat incapaç d’entomar el repte democràtic que se li planteja, sembla incapaç de fer-se operativa, de sumar políticament. No es pot tirar la tovallola, però certament queda ben poc marge per a l’entesa. Ningú vol passar com a responsable de portar el procés a un cul-de-sac que, tanmateix, si es confirma, deixarà perplexos i decebuts vora dos milions de votants. Les concessions tant programàtiques com rupturistes que ha fet JxSí a la CUP no han tingut la compensació esperada: la investidura del seu candidat, Artur Mas, que ahir va veure com els cupaires votaven al costat de C’s, PSC, CSQP i PP, una imatge que realment fa mal d’ulls i que suposa un dur bany de realisme per a la majoria política i social independentista.

El més greu és que aquesta divisió del sobiranisme contrasta amb l’ofensiva unitària d’un Estat que ja fa temps que ha renunciat a tractar un assumpte polític des de la política. De nou la resposta torna a ser implacable, per via estrictament judicial. I el discurs s’endureix: ara ja es nega sense embuts el caràcter democràtic de l’independentisme, que es vol fer passar per sediciós, si no directament colpista. Cap marge per a la política, per al diàleg. Negació absoluta de la realitat pacífica i democràtica del moviment. Com sempre. Ni hi va haver diàleg sobre l’Estatut retallat el 2010, ni n’hi va haver sobre la petició àmpliament avalada pel Parlament de pacte fiscal, ni encara menys sobre el dret a decidir defensat amb grans majories a la cambra catalana i al carrer. I la consulta no vinculant del 9-N va ser atacada amb querelles. L’Estat ho té clar: cap concessió. I davant d’això, el sobiranisme català, tot i haver obtingut un èxit històric el 27-S, tot i haver-se carregat de raons durant anys, va pel camí d’autoinfligir-se una dolorosa derrota. L’acumulació de forces i de legitimitat quedarà seriosament tocada.