ABANS D’ARA
Efímers 28/08/2015

El professor Arzalluz

De Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a El Mundo (22-III-1996). Vint anys sense saber la lliçó

Ramon Barnils 1996
2 min
El professor Arzalluz

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsXabier Arzalluz, president del PNB, és perillosíssim perquè s’explica perfectament i el ciutadà en general, sigui basc o no, l’entén amb la mateixa perfecció. Curiosament, entre els periodistes es produeix el fenomen contrari: no solen entendre’l i Arzalluz xala explicant-se fins a fer obvi allò que ja havia deixat evident. Els periodistes, afectats sigui de militància impròpia, sigui d’una comprensible pròpia conveniència -són massa anys de majories absolutes, pobrets-, si poden evitar-ho no ens l’ensenyen, o tan poc com poden: ens informa molt més clarament que no pas ells, tan reformats els uns, tan formats els altres. Arzalluz ho sap, i per això quan en té ocasió no li fa absolutament res, més aviat sembla que s’hi rabegi, d’explicar-se enllà del deure d’entrevistat, i fa la feina del periodista afectat: quan diu que el País Basc és una nació, el ciutadà entén del tot que el País Basc és una nació com qualsevol del món. Per als periodistes li cal afegir que, per tant, el País Basc té dret a l’autodeterminació. I quan diu que és basc, el qui l’escolta entén del tot que és basc com un altre diu que és anglès, francès, danès o rus. Per a la premsa, li cal afegir que no és espanyol. Com si a un anglès li calgués afegir que no és francès, a un irlandès que no és anglès, a un lituà que no és rus. Ni a un eslovè no li cal, ja, afegir que no és iugoslau. I quan diu que vol la sobirania del seu país, el qui l’escolta entén del tot que és independentista. Poques vegades -no mai, els darrers anys- utilitza la paraula independència. Pel motiu ja dit, que quan diu “sobirania” se sent clarament “independència”; i sobretot perquè és laboriós -poc polític, doncs- haver d’explicar de quina independència es parla quan ni els Estats Units, per molt que parlin amb més raó que ningú, no deixen de dependre d’un element exterior o altre, sigui el Japó o el petroli o la política agrària colombiana o el canal de Panamà. I quan diu que l’article 8.1 de l’actual Constitució espanyola aplica el fusell de l’Exèrcit al cap de la ideologia independentista, tothom tret dels periodistes regimentals l’entén sense que li calgui recordar també l’article 16.1 de l’esmentat text, que en dir que “es garanteix la llibertat ideològica”, es torna paper mullat en complir l’Exèrcit el deure constitucional que li marca el 8.1. [...]

stats