Mare de Déu Senyor i tots els sants del martirologi! Tinc un disgust! Gros, eh. Un senyor disgust. Sap què? Es veu que aquests de Qatar, sí, sí, els que tenen tants calés, ho estan comprant tot. Van a un lloc, se’l miren, i diuen: compro. Sencer. Voluntats, equips de futbol (amb el terreny de joc inclòs), competicions esportives de tota mena, esportistes i entrenadors variats... La cosa és que fins ara estàvem encantats de ser comprats i fins i tot ens feia gràcia. Sap allò que pagant sant Pere canta? Doncs érem l’Escolania de Montserrat reforçada per tots els cors participants a l’ Oh happy day. Noi, però fa uns dies que aquests xicots ja no ens agraden tant i comencen a sentir-se crítiques. Que si això de Qatar és un règim totalitari, que si no respecten els drets humans, que si financen el terrorisme, que si per construir les infraestructures usen mà d’obra com si fossin esclaus i cada setmana moren un munt de persones en accidents laborals... Vaja, un desastre. I el cas és que tot això ja ho sabíem, perquè feia temps s’havia publicat, però en un raconet, no fos cas. I s’havia dit, però fluixet, tampoc fos cas. I ara, de sobte, ens trobem que la realitat passa del soterrani a la portada. Per tant, aquells que cobraven (i cobren) de Qatar i que, sense avisar-nos d’aquest petit detall, sortien als mitjans a convèncer-nos de les bondats de l’emir, callen i deixen pas als contraris. I ara Qatar és lleig i ja no ens agrada.
Sort en tenim que els xinesos també ens ho estan comprant tot i, com tothom sap, la Xina és una gran democràcia basada en els drets humans. O més.
