HI HA UNA FEINADA de por. No és només regenerar la política, és recuperar la professionalitat en majúscules, i això passa perquè les coses que van malament perquè es fan malament tinguin conseqüències. En tenen, i de dramàtiques, per a la societat, però no per als seus irresponsables. És ben aplicable a la inundació de l’AVE a Girona o al crim entre ultres a Madrid. Hi ha errors evidents en el cas del futbol. Dels clubs, de la policia. I tot s’excusa amb un “és un cas aïllat, ens va agafar d’imprevist” i avall que fa baixada. ¿Imprevist que uns violents amb qui els clubs tenen complicitats exerceixin la violència? Imprevist seria que es posessin a col·laborar amb una entitat solidària, però que uns animals consentits s’esbatussin és el més previsible. I que una obra mal feta s’inundi, i que un mes i mig després d’inundar-se es torni a inundar i entremig no s’hagi arreglat res, és absolutament escandalós. Però hi ha molts més exemples, i anem assumint que passin aquestes coses, i sobretot que als que permeten que passin no els passi res. Defenso el país amateur, el de la gent que s’estima el que té entre mans, el dels voluntaris, el de la gent que es roba hores del seu temps per fer activitats pel seu poble o barri, perquè tot i ser menys professionals hi ha una concentració màxima que fa que les coses surtin bé. Els mons professionals acaben tenint mecanismes, excuses, elevacions de culpes cap amunt o derivacions cap avall, comissions d’estudi, investigacions obertes, expedients i tota una gamma d’eines i processos dissenyats perquè acabi no passant res. La societat ha de recuperar l’esperit amateur de qui s’estima el que fa i no busca excuses, el de la gent que quan s’equivoca li sap greu.
