La qüestió d’Andorra

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] Andorra és un país míser i sens recursos de cap mena. Les valls són tan estretes que si alguna llenca de terreny es cultiva, han degut sos habitants arrancar-lo a les roques a força de treball. Si Andorra no fos independent, sinó que formés part d’Espanya o de França, no tindria ni habitants. A pesar de tot això, la influència de la constitució política d’Andorra ha despertat en sos habitants lo desig d’entrar d’una vegada en la via del progrés. A l’examinar la situació, s’ha trobat amb que no podia esperar res de França ni d’Espanya, i que son propi territori no li ofereix recursos de cap mena. Los andorrans joves i actius han d’emigrar avui de son país. [...] ¿Quin recurs los quedava per conservar sa independència i millorar? Un tan sols: lo d’imitar a Suïssa, i establir en ses valls la “indústria dels estrangers ”. Son país, situat al bell mig dels Pirineus i capritxosament accidentat, se presta a l’exercici de tal indústria. Però per a establir tal indústria necessitava recursos que no tenia ni podia crear. Necessitava enllaçar-se amb Europa per medi de camins de ferro i carreteres. Lo primer que va oferir als andorrans aquests recursos va ser una companyia de joc, per l’estil de les de Mònaco i de Baden. Los andorrans va rebre-la com al seu messies. Amb lo dit queden explicades les dues revolucions andorranes: la del 66 i la del 80. En una i altra va pujar per força d’armes lo partit innovador, apoiant-se una i altra vegada en una companyia que, a truco de tenir un lloc per jugar, ofereix als andorrans tot lo que els falta. La revolució del 66 no va dar cap resultat per falta de formalitat en la companyia, i per la contrarevolució que van fer los caiguts, que eren, com ara, los elements aristocràtics, los “ caciques ” del país, puix que és precís saber que l’escassa propietat particular que hi ha a Andorra està concentrada en mans d’uns pocs, que no es proposen més que perpetuar lo seu domini per medi de la falta d’il·lustració dels restants. [...] La revolució actual d’Andorra va tenir lloc lo 8 de desembre de l’any passat. Lo poble armat va destituir al Consell General i als de parròquies, substituint-los per uns altres. [...]