8.372 raons per recordar la matança de Srebenica
La comunitat internacional està en deute amb els supervivents de la pitjor matança des del 1945
La guerra de l’ex-Iugoslàvia (1991-1995) va fer retrocedir Europa als temps més foscos de la seva història i va demostrar la inoperància de la comunitat internacional a l’hora de protegir la població civil. Hi van morir més de 100.000 persones, però hi ha una data que mereix passar als annals de la memòria negra dels europeus: l’11 de juliol del 1995 els cascos blaus holandesos que protegien els civils a la ciutat de Srebenica es van retirar i van deixar entrar els soldats serbis comandats pel general Ratko Mladic, que ja havia avisat que pretenia “eliminar” la població musulmana d’aquella zona. Els homes i els nois van ser separats de les dones i van ser assassinats a sang freda en el que és la pitjor massacre perpetrada en sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. El recompte oficial parla de 8.372 morts, que van ser enterrats en un centenar de fosses comunes per amagar el rastre de la matança. La tasca per trobar i identificar els cadàvers encara continua en un procés lent i dolorós i els supervivents malden per conèixer la veritat del que va passar.
Les últimes investigacions i documents desclassificats apunten clarament a una responsabilitat directa de la comunitat internacional. L’estiu del 1995 el Regne Unit, França i els Estats Units volien la pau a qualsevol preu, i van pensar que l’entrega de Srebenica als serbis facilitaria l’acord. No van servir de res els avisos de la intel·ligència sobre les intencions reals de Mladic i el seu mentor, Radovan Karadzic. Les cancelleries no es van creure, malgrat els antecedents, que els serbis fossin capaços de perpetrar un crim tan atroç i van obrir de bat a bat les portes a un criminal que no va tenir cap pietat.
La comunitat internacional està en deute amb els supervivents i amb el conjunt de la població bosniana, i està obligada a aclarir els fets, fer autocrítica, imposar justícia i prendre mesures perquè no es torni a repetir res de semblant. Malgrat tot, conflictes com el de Síria, que ja fa quatre anys que dura i ha provocat més de 200.000 morts, demostren que el món encara no ha trobat una manera efectiva d’aturar a temps guerres que, un cop estan en marxa, resulten especialment mortíferes i desestabilitzadores.
