La recuperació del relleu dunar, el primer pas cap a unes platges sostenibles

Les platges metropolitanes del Baix Llobregat es caracteritzen pels seus llargs quilòmetres de sorra fina i pels sistemes dunars que les doten d’un paisatge ben especial. Aquestes dunes són un ecosistema típic de l’àrea marítima d’aquesta comarca, en contraposició amb les platges de la zona nord de Barcelona, amb una configuració de la costa disposada a la voluntat de maresmes i aiguamolls.

En el cas del Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà i Viladecans, els sediments que ha anat arrossegant el riu Llobregat amb el pas dels anys i l’acció del vent han anat modulant el paisatge de les seves platges fins a proveir-les d’aquest relleu dunar. Però, més enllà del seu atractiu, per què és important conservar aquestes dunes? “Els sistemes dunars són un element estructural de defensa de la línia de la costa. Si no hi fossin, quan hi ha llevantada l’aigua del mar arribaria fins als habitatges perquè no trobaria res que la contingués. A més, l’entramat d’arrels de la vegetació específica adaptada a aquestes dunes actua com una teranyina que també aguanta en gran mesura el retrocés de la platja”, explica Jordi Bordanove, cap del servei de promoció i conservació d’espai públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Projecte Dunes Híbrides

L’extensió de les zones dunars a les platges de l’àrea de Barcelona arriba als 730.600 m. Representen un 34,4% del total de superfície que tenen aquestes platges, i fins a un 47,2% de les del Baix Llobregat en conjunt. Des de fa anys, però, a causa de l’acció humana, les dunes han anat desapareixent, i amb elles la fauna i flora pròpies de la zona. “Amb el desenvolupament econòmic, amb la construcció de cases i també la creació d’embassaments que fan que no hi hagi tants sediments que s’aboquin al mar, els moviments de dunes i el creixement que tenien aquests sistemes desapareixen”, assenyala Bordanove. A més, l’ús intensiu de la platja impedeix la creació d’aquest relleu tan característic. És per aquest motiu que l’AMB porta endavant el projecte Dunes Híbrides, que, emmarcat en el programa europeu OPERAs, estudia de quina manera es poden restaurar els paisatges dunars de les platges.

L’AMB treballa per mantenir i reconstruir els sistemes dunars a les platges de Castelldefels, Gavà i Viladecans. A través del projecte Dunes Híbrides, que es va posar en marxa el 2014, encapçala la creació i gestió de dunes per assegurar el manteniment de les platges, ja que constitueixen un element que cada vegada esdevindrà més important a causa del canvi climàtic. I és que, a escala global, les previsions d’elevació del nivell del mar, estimades en entre 0,6 i 1 metre per a l’any 2100, indiquen que es pot arribar a perdre el 14% d’aquestes platges per regressió del litoral i el 13% per inundació, mentre que un 23% només es podria aprofitar ocasionalment els mesos d’estiu.

Tercera fase

Dos anys després d’engegar el projecte, l’estratègia de recuperació de dunes es troba ara en la tercera fase. La retirada massiva de les platges d’espècies vegetals invasores per afavorir la presència de vegetació autòctona és una de les accions més destacades. “Els sistemes dunars, a part d’un alt valor paisatgístic, tenen valor per la biodiversitat que comporten. Hi ha espècies específiques úniques que hi creixen”, recalca Bordanove. Aquest és el cas del borró (Ammophila arenaria), la planta que construeix les dunes i que cal investigar perquè actualment no perviu en aquest hàbitat més enllà dels set anys.

A principis d’any, l’AMB va retirar més de 56.000 quilos d’espècies invasores, com l’atzavara i l’ungla de gat, d’una superfície de més de 180.000 m repartits entre els municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Ara, ha programat noves actuacions de moviments de sorra i plantacions de vegetació autòctona, similars a les que es van dur a terme el 2014. A més, l’AMB publicarà una nova edició actualitzada de la Guia de gestió de dunes metropolitanes, un document destinat als tècnics municipals, amb una explicació comprensiva de la importància d’aquests paisatges i amb consells per al seu manteniment. “Hem pretès posar en valor els sistemes dunars a través del programa d’educació ambiental de l’AMB i treballem les accions participatives perquè el ciutadà pugui intervenir per millorar aquest ecosistema, amb escoles, grups organitzats, etc.”, explica Bordanove.

Una façana litoral 'smart'

Les platges metropolitanes són uns dels espais del territori que compten amb més visitants i que cal adequar perquè siguin accessibles tot l’any. És per això que l’Àrea Metropolitana de Barcelona centra una part dels seus esforços a recuperar la façana litoral metropolitana. En són un exemple la remodelació dels passejos marítims de Montgat i de Castelldefels. En totes dues poblacions s’han ampliat aquests trams per prioritzar-los per als vianants i per a l’ús de les bicicletes. Seguint criteris smart, a Montgat l’enllumenat ha sigut substituït per un sistema LED amb el qual s’ha reduït el consum energètic, i el drenatge de les aigües de pluja s’ha solucionat amb jardineres amb espècies vegetals resistents a l’ambient marítim. Els criteris que l’AMB fa servir per dissenyar aquests elements són una bona integració en el medi, sostenibilitat i facilitat d’ús i fàcil manteniment.

A Castelldefels, les línies d’actuació s’han basat en la preservació de les palmeres del passeig i del front dunar primari consolidat. A més, per preservar les zones de dunes que envolten el passeig, s’han instal·lat sistemes de tancament i senyalització específics. I és que l’AMB ha iniciat una prova pilot amb el nou disseny de la senyalització informativa. Instal·lats a les platges de Badalona, aporten dades com el nom de la platja i la localització de les passeres d’accés. L’objectiu és que estiguin presents a tots els municipis costaners el 2017. Finalment, una altra novetat a les platges metropolitanes és el disseny de la nova torre de socorrisme, que compta amb una plataforma més ampla que permet la feina simultània de dos socorristes. Les noves torres se situaran a uns 400 metres de distància entre elles i estaran complementades per les cadires de vigilància, de manera que cap tram quedarà desatès.