El repte de fer front a l’atur entre els de més de 45 anys
Calen més polítiques actives per incentivar la contractació dels aturats entre 45 i 65 anys
Dels més de 5,4 milions de persones que hi ha a l’atur a Espanya, 1,8 milions són majors de 45 anys. Un de cada tres. Les dues xifres són insostenibles i s’han incrementat aquests últims anys de manera constant, però en la franja d’edat més gran el problema s’accentua perquè les possibilitats de trobar feina en el futur es redueixen un 50% en el seu cas. Segons les dades d’un estudi realitzat per la catedràtica de la Universitat del País Basc Sara de la Rica, també són els de més de 45 anys els que pateixen l’atur de més llarga durada, ja que la meitat porten més de dos anys sense feina.
L’estudi mostra que més del 70% tenen entre 45 i 55 anys, és a dir, estan de ple en el mercat laboral i lluny encara d’una jubilació que es retarda cada cop més, i que la majoria són homes caps de família que, en molts casos, aportaven l’únic sou a la llar. Es tracta, doncs, d’un sector central de treballadors que no disposa en general ni de les ajudes per combatre l’atur juvenil ni tampoc de les que incentiven la jubilació, i que necessitaria unes polítiques més actives per incentivar la seva contractació. Altres països del nostre entorn ho han solucionat millor i, de fet, Espanya és el país d’Europa amb el nombre més alt d’aturats d’aquesta franja d’edat.
L’atur és un drama en tots els casos i el problema a Espanya, i a Catalunya, s’ha d’afrontar des de totes les perspectives. Tanmateix, queda clar que en el cas dels de més de 45 anys cal fer accions aviat perquè no es creï una gran bossa d’aturats crònics que estiguin abocats sense remei a la marginació social. Més enllà de l’ajuda recentment aprovada de 426 euros per als aturats de llarga durada, fan falta mesures preventives de manera que s’incentivi la formació permanent a la feina, com per exemple es fa a França i Holanda, i també bonificacions a les empreses per contractar-los més efectives que les actuals.
Possiblement també serà necessari un canvi de la mentalitat empresarial que ha imperat els últims anys, una revalorització de l’experiència i de les bondats de tenir plantilles mixtes en què els joves i els sèniors puguin complementar-se. Si no és així, el problema cada vegada serà més gran, per als aturats i per a la societat en general.
