La resposta incompleta de la UE davant la immigració

La Unió Europea s’ha convertit en un territori hostil. Un informe de l’Organització Internacional per a les Migracions del 2014 assenyalava el mar Mediterrani com la frontera del món més perillosa per a qui es decideix a creuar-la. A l’altra banda, una Europa fracturada per les diferents polítiques d’immigració i asil, per la pressió electoral de l’extrema dreta i per un estat del benestar en retallada després d’anys de crisi econòmica s’entesta a convertir-se en una fortalesa cada cop més difícil de penetrar. La cimera urgent sobre immigració que els caps d’estat i de govern dels Vint-i-vuit han celebrat aquesta setmana a Brussel·les n’és l’últim exemple. Més recursos i diners per al control en aigües del Mediterrani, la lluita contra les màfies -sense adreçar les causes de les migracions- i l’acceleració de les repatriacions per retornar els rescatats als països d’origen són les línies mestres de l’últim pla d’emergència de la UE per a una catàstrofe humanitària que fa anys que dura i de la qual són responsables.

Segons dades de Frontex, l’agència de la UE per a la protecció de fronteres, el nombre de persones que van intentar creuar el Mediterrani per arribar a Europa es va multiplicar coincidint amb el final de l’operació Mare Nostrum, que havia posat en marxa el govern italià després de la tragèdia de Lampedusa el 2013, i la seva substitució per una raquítica -en recursos, fons i voluntat política- operació Tritó de la Unió Europea. El drama viscut els últims dies a les costes italiana i maltesa ha obligat la UE a fer un pas endavant però, una vegada més, la resposta comunitària passa únicament per la seguretat.

Brussel·les parla de crisi per aquest augment d’arribades, però evita analitzar la vinculació directa que té amb la inestabilitat i violència al nord d’Àfrica i amb el fracàs d’una política europea de veïnatge que no ha estat a l’altura dels canvis convulsos que vivien aquests països del Sud. El nord d’Àfrica i el Pròxim Orient són un polvorí. Els tunisians el 2011, els libis i els subsaharians després i també els sirians i els eritreus fugen avui de la guerra. L’any passat la UE va rebre més de 626.000 sol·licituds de protecció, el nombre més alt de peticions d’asil que registra des del 1992, en plena Guerra dels Balcans. L’ONU creu que fins a 500.000 immigrants intentaran creuar el Mediterrani aquest any. I les mesures que la Unió Europea té damunt la taula continuaran sent insuficients, perquè estem parlant d’un drama humà que necessita estratègies a més llarg termini, per implicar-se en l’ajuda als països d’origen d’aquestes migracions, i més valentia política, per aprovar una veritable política europea d’immigració i asil.