Entrevista al jugador de rugbi que va reduir un ultra el 9-N a Girona: "Vaig intentar que no agredís ningú i que ningú l'agredís"

BarcelonaCinc ultres van entrar diumenge encaputxats en un dels punts de participació del 9-N a Girona, situat a l'Escola d'Hostaleria, van tirar a terra plats i gots entre crits de "viva España" i van tombar dues urnes. Una va quedar aixafada. Els joves, d'entre 21 i 34 anys, van acabar detinguts i ara estan en llibertat amb càrrecs.

El que no esperaven els ultres era trobar-se entre la gent que anava a votar un exjugador de rugbi. Josep, conegut amb el nom de Futuro dins el rugbi gironí, va reduir i apartar un dels assaltants fins que no va arribar la policia.

L'ARA ha entrevistat el protagonista dels fets, que assegura que, en contra del que s'ha publicat, ell es trobava sol al local de participació, i no hi havia cap altre jugador del GEiEG, el seu anterior equip.

Com va ser la seqüència dels fets?

No negaré l'evidencia, un dels que hi havia a l'escola d'hostaleria era jo, i he tingut la mala sort que hagi sortit una foto on se'm veu agafant un dels nois que va entrar allà. Però vull aclarir que de l'equip de rugbi del GEiEG només hi era jo, i que no vaig placar ningú, sinó que després que cinc encaputxats entressin a l'escola un va tornar a sortir per la porta principal i jo vaig ajudar a neutralitzar l'amenaça.

Quants atacants hi havia?

N'hi havia cinc, dels quals només un va sortir per la porta principal, on jo em trobava.

Per què l'agressor va sortir per la porta principal? Per on van marxar la resta d'atacants?

M'imagino que ell no va veure sortida per l'altre costat, la sortida que dóna al pati i al carrer Bernat Boades, que és per on van sortir la resta.

Vas agafar un dels atacants i el vas portar a l'exterior a esperar l'arribada dels Mossos. Algun assistent va increpar l'atacant feixista?

Uns quants presents el van agafar quan sortia per la porta principal, i el que jo vaig intentar, quan ja era fora de l'edifici, és que ell no agredís ningú i que ningú no l'agredís a ell.

Per què es va posar a plorar, l'atacant?

Sí que és veritat que sembla que plori, però jo no recordo que ho fes. I tot i que l'ambient estava bastant encès –hi havia molts nens i gent gran–, després del moment de confusió tothom es va calmar, i he d'agrair el que van fer les persones que hi havia amb mi, ja que al vídeo se'm veu a mi, però no era l'únic ni molt menys que era allà. Ens vam apartar uns metres de la porta cap a la paret, entre la porta d'entrada i el pàrquing i vam esperar que vinguessin els Mossos. El noi es va tranquil·litzar, i la resta d'assistents, també. Així, doncs, abans que arribessin els Mossos vaig tornar amb la meva família a la mesa de votació i altres persones se'n van fer càrrec.

Amb la teva actuació cívica, no són pas pocs els que et consideren un símbol i un heroi del 9-N. Com portes aquesta centralitat mediàtica?

Em fa molta gràcia: quan estàvem apartats i tranquils, d'allò no n'hi ha imatges. Això és una anècdota, avui serà notícia i demà ens n'oblidarem perquè devorem informació, sigui certa o falsa.

Ja no ets jugador actiu de rugbi per una lesió produïda per un accident. Quina és la teva vinculació actual amb el GEiEG i el rugbi gironí?

Un no deixa mai de ser jugador de rugbi ni del GEiEG. Actualment exerceixo com a entrenador dels Aligots (equip universitari de Girona).