Fa uns dies mitjans d’arreu alertaven que la Societat Americana de Psiquiatria ja considerava un desequilibri mental específic fer-se massa selfies. Segons les cròniques, l’entitat batejava el trastorn com a selfitis i el qualificava de lleu (tres al dia, sense compartir-los), agut (tres al dia, pujant-los a les xarxes) o crònic (més de sis al dia). La història era una paròdia engiponada per una web satírica, però això no va impedir que molts mitjans la donessin per bona. Però i tant que la selfitis existeix: és la síndrome que afecta especialment els periodistes i que es manifesta en la tendència a fer qualsevol notícia en què aparegui la paraula selfie en un titular. Com que el públic reclama aquestes històries, tan sols és greu quan afecta el múscul contrastador: només feia falta tenir dos dits de front -o, alternativament, accés a Google- per veure que la selfitis era un fake. (Continuarà.)
Massa pel·lis ‘gore’
Titular de l’ Abc : “El papa Francesc resa en un cementiri de fetus avortats a Corea”. Subtítol: “El 2005 es van practicar 340.000 interrupcions voluntàries de l’embaràs enfront de 440.000 naixements en el país asiàtic”. Amb aquesta combinació d’elements de titulació, la imatge que es forma en el lector és dantesca i no precisament afalagadora dels hàbits funeraris dels coreans. Però és que aquest cementiri de fetus avortats no existeix: es tracta només d’un monument consistent en unes quantes creus blanques -sense cap nom- clavades a terra i unes figures de Jesús, Maria i Josep. Zero fetus, segons es desprèn dels teletips internacionals, que parlen de “cementiri simbòlic”. Però deixar escapar un titular gore devia ser massa temptador per prendre’s la molèstia de mirar si realment existia un cementiri així.
