El sexe millora passades les noces d’or

Nova YorkSí, hi ha sexe després de casats, i en particular un cop superades les noces d’or. Després d’analitzar entrevistes a 1.656 nord-americans casats d’entre 57 i 85 anys, un grup d’investigadors han constatat en un estudi el que era imaginable: els que viuen els primers anys de matrimoni, els de la passió, tenen relacions més sovint que els que han estat casats tota una vida, a qui el pas del temps ha apaivagat el desig sexual.

Això no obstant, els investigadors també han constatat fets inesperats: per bé que la majoria de persones que feia molt que estaven casades declaraven que l’activitat sexual havia anat decaient de manera gradual, els que superaven els 50 anys de matrimoni afirmaven que la seva activitat sexual s’havia incrementat lleugerament. I, de manera sorprenent, la freqüència amb què matrimonis amb cinc dècades de casats mantenien relacions continuava augmentant amb el pas del temps.

A l’estudi, que es va publicar el mes passat a The Archives of Sexual Behavior, els investigadors assenyalen que “un individu que fa 50 anys que està casat tindrà relacions amb una freqüència lleugerament menor a un que en fa 65 que ho està”.

La nova anàlisi es basa en dades del Projecte nacional sobre la vida social, la salut i l’envelliment de 2005-2006, un treball per al qual es van entrevistar persones d’edat avançada sobre molts aspectes del benestar. Fins i tot si els autors de l’estudi tenien en compte factors com l’edat, l’estat de salut, la raça, el gènere, l’ocupació i la satisfacció amb la relació, la flama de després de les noces d’or, per bé que pampalluguejava, seguia brillant amb més intensitat que la dels matrimonis més recents. Els autors de l’anàlisi són sociòlegs de les universitats Estatal de Louisiana, Estatal de Florida i Baylor.

Augment de la freqüència

“La freqüència de les relacions sexuals no torna a ser de tres vegades al mes, però es mou en aquesta direcció”, afirma Samuel Stroope, primer signant del treball i professor assistent de sociologia de la Universitat Estatal de Louisiana.

Evidentment, les conclusions de l’estudi tenen limitacions. “No sabem si el fet d’estar casat fa que es practiqui més sexe o el fet de practicar més sexe fa que el matrimoni duri més”, explica Karl Pillemer, un gerontòleg i professor de desenvolupament humà de la Universitat Cornell que no ha participat en l’estudi. Atès el conjunt de dades que s’han analitzat, Linda J. Waite, professora de sociologia de la Universitat de Chicago i investigadora en cap del Projecte nacional sobre la vida social, la salut i l’envelliment de 2005-2006, es mostra cauta. “Hi ha pocs participants d’aquestes edats -assenyala-. Fer-ne gaires interpretacions és una mica perillós”.

En qualsevol cas, la constatació que alguns matrimonis continuen mantenint relacions sexuals dècada rere dècada no és res de nou per a Jennie B., una vídua de 82 anys que viu en una localitat del nord de l’estat de Nova York. Es va casar amb el seu primer i únic marit, el Peter, el 1956, quan tots dos tenien vint-i-pocs anys. Van estar casats 47 anys i van mantenir relacions fins al 2001, quan van practicar un bypass quíntuple al Peter, que va morir dos anys després, el 2003.

“Potser un cop al mes”, indica la Jennie B., que demana que no se’n publiqui el cognom per raons de privacitat, en referència a la freqüència amb què practicaven sexe. “No els comptava. Sorgia quan sorgia. El sexe no era tan important com altres coses, però seguíem practicant-ne”, explica.

Aquest estudi ofereix una imatge global del sexe a la tercera edat als nostres temps. Alguns dels participants no eren actius sexualment, mentre que daltres mantenien relacions diàriament. Això no obstant, els investigadors es van centrar en les tendències. De mitjana, els adults d’edat avançada que han estat casats un any tenen un 65% de probabilitats de mantenir relacions almenys entre dues i tres vegades al mes. Si la parella fa més de 25 anys que està casada, la probabilitat davalla fins al 40%. I als 50 anys de casats, és del 35%. Tanmateix, d’ençà que el matrimoni supera les noces d’or (si els dos cònjuges segueixen vius), als 65 anys de casats, la probabilitat de mantenir relacions sexuals amb aquesta freqüència és del 42%.

Coneixement i experiència

El doctor Stroope afirma que, en el terreny de la sexualitat en els matrimonis de llarga durada, entren en joc almenys dos factors oposats. El primer s’anomena habituació i fa referència a l’atenuació de les sensacions sexuals que experimenta una parella a mesura que s’acostuma al company sentimental i acusa el desgast de les complicacions quotidianes i les vicissituds de la vida. Però hi ha un altre factor que el doctor Stroope anomena el “capital de la relació”, i que les relacions més longeves van acumulant. Als matrimonis que funcionen, explica, “es construeix alguna cosa, amb el pas del temps s’acumulen uns coneixements sobre la parella i una experiència que es consoliden”.

Així doncs, a mesura que passen els anys, els cercles socials del matrimoni es redueixen, tots dos cònjuges són conscients que no viuran per sempre i miren al seu voltant. I què veuen? L’altre.

“La persona està igual”

“La intimitat passa a ocupar un lloc prioritari”, afirma el doctor Pillemer, que ha escrit un llibre publicat recentment als Estats Units amb el títol 30 lessons for loving, per al qual s’ha basat en 700 entrevistes a persones de la tercera edat. “Molta gent m’ha dit que, quan fa molts anys que estàs casat, no notes les diferències físiques. Et sembla que la persona està igual”.

Ara bé, l’estudi també acusa certes limitacions: els investigadors del Projecte 2005-2006 van entrevistar individus, no pas parelles, i els resultats de l’estudi no inclouen les parelles que conviuen sense estar casades ni tampoc les homosexuals. Pel que fa a la definició d’activitat sexual, es va indicar als entrevistats que en demanar sobre “relacions sexuals” o “activitat sexual”, els entrevistadors es referien a “qualsevol activitat en què hi hagi contacte sexual feta de manera mútuament voluntària amb una altra persona, amb independència de si es produeix el coit o s’arriba a l’orgasme”.

Jennie B. explica que, en el seu cas, el significat que donava als conceptes d’intimitat i d’activitat sexual havia evolucionat i havia esdevingut més profund al llarg dels molts anys que va durar el seu matrimoni. “Hi ha una certa intimitat que arriba més tard i que és increïble, és una cosa meravellosa”, assegura.

“Pots donar-te la mà amb una persona a qui estimes i adores i, en certa manera, és un acte tan apassionat com el sexe quan ets més jove. Sents la connexió i la intimitat que s’han anat forjant al llarg d’una relació de molts anys. En aquell contacte hi ha el pòsit de moltíssims records, molts dels quals són sexuals”, destaca.

De fet, confessa que el que més troba a faltar ara que és vídua és donar la mà al marit. “No hi ha dubte que el sexe era una part important, plaent i balsàmica, però no sé si potser la connexió de donar-li la mà, que m’aportava tanta pau, era una forma d’intimitat més profunda”, reflexiona en un missatge de correu electrònic. “Esclar que els primers 30 o 40 anys de casats no ho sabia; llavors el sexe era d’una importància cabdal, era una diversió i un consol. Estic segura que si el jovent em sentís farien que no amb el cap i pensarien: «Pobra dona, no deuria tenir una vida sexual gaire satisfactòria». I s’equivocarien!”