El socialisme francès s’esquerda

El Partit Socialista francès ha rebut un càstig històric a les eleccions departamentals d’aquest cap de setmana, que han consagrat el gir del país a la dreta i el retorn de Nicolas Sarkozy. És la quarta desfeta electoral per a François Hollande des del 2012. El socialisme francès s’esquerda des de fa temps. El president i el seu primer ministre, Manuel Valls, asseguren que no pensen actuar en calent ni amb la pressió del calendari, però inevitablement al si del partit han començat a esmolar els ganivets. Les divisions a l’esquerra són cada cop més profundes. Hollande porta l’etiqueta de representant de l’“esquerra tova”, com el va batejar Martine Aubry durant les primàries socialistes del 2011. La remodelació de l’executiu, l’estiu passat -després de la debacle a les municipals-, va aprofundir en el trencament, fins al punt que el diari d’esquerres Libération es preguntava en portada si França tenia un govern de dretes.

A l’Elisi i a Matignon s’ho juguen tot a la carta de la recuperació. L’executiu assegura que la represa econòmica ja es comença a notar i només cal esperar que doni fruits. Però mentre el govern mira les xifres macroeconòmiques, els francesos -com reconeixia ahir Valls-“han expressat la seva ràbia per les dificultats que pateixen en el dia a dia”, i el mapa de França s’ha tenyit de blau.

El lideratge de Nicolas Sarkozy a la UMP en surt reforçat. El camí de l’expresident per tornar a l’Elisi el 2017 és avui una mica més planer. La dreta és la gran guanyadora d’aquestes eleccions i el sarkozisme, sempre procliu al triomfalisme, espera posar punt final a dos anys de lluites internes pel control del partit. Per a l’antic cap de l’Estat aquests han sigut els comicis de la reconciliació, com a mínim amb l’electorat.

França és de dretes però no d’extrema dreta. Ja fa temps que Marine Le Pen va trencar el bipartidisme tradicional per consolidar-se com una força gairebé omnipresent en el panorama polític francès, que ha aconseguit penetrar de nord a sud en tot el territori. El Front Nacional és avui la segona força en nombre de vots, però no té cap govern departamental a les mans. Continua sent el partit de la indignació, no el de la confiança.