Es diu Munir. És futbolista i el dia 1 va fer 19 anys. Ha jugat només dos partits amb al primer equip del Barça i ja ha estat convocat amb la selecció espanyola absoluta. I a partir d’aquí, nou contracte, portades, fama i èxit. Bé, o no. Abans que ell hem vist molts altres nois a qui la pressió i les expectatives els han vençut. Munir ha jugat bé una estoneta, molt breu per cert, i ja és una mercaderia de primer nivell perquè el negoci continuï funcionant. I amb 19 anys acabats de fer, au, a suportar una pressió que gent amb 20 o 30 anys més no seria capaç de suportar.
Cada cop fem adults abans a adolescents i joves. I no, no és nostàlgia d’una altra època en què als 14 anys encara jugàvem al carrer en calça curta. No, la qüestió és que això que en diuen el mercat va descobrir un dia que adolescents i joves també poden ser consumidors. I dels bons. Pares (i mares) amb la mala consciència d’estar tot el dia fora de casa estan disposats a satisfer tots els capricis. I això són molts diners. I és així com nens (i nenes) que haurien d’estar fent de nen (i de nena) passen el cap de setmana en un centre comercial consumint. I en el cas de les nenes, bé, a qui en tingui per casa no cal que li expliqui res. I qui no, només ha d’observar pel carrer la competició existent per ser una dona 15 anys abans del que toca. I fer les coses quan no toca provoca frustracions i infelicitats. I córrer tant et fa arribar als 30 esgotat. Però no passa res, darrere d’un Munir, sempre hi ha un altre Munir a punt perquè la roda no pari mai. I a qui caigui pel camí ja li farem un recordatori ben bonic.
