Ariadna Gil: "El teatre i el cine s'assemblen molt: es tracta de jugar i que la gent s'ho cregui"

Ariadna Gil no malgasta les seves aparicions públiques. Filla de l'advocat i coordinador de l'ANC August Gil Matamala, segueix l'actualitat catalana des de Madrid, on viu des de fa anys. Ha sigut habitual de directors destacats com els germans Trueba o Agustín Díaz Yanes -"grans companys de viatge", assegura-. Demà s'estrena la nova pel·lícula que ha fet amb el cineasta argentí Alberto Lecchi. Sola contigo és un thriller de to tràgic sobre la culpa, el càstig i la redempció. L'actriu interpreta María Teresa Maradei, una dona i mare al límit que porta tot el pes de la pel·lícula. A més dels seus conflictes, aquest personatge viu envoltat per homes amb les intencions poc clares. El més inquietant és un tèrbol comissari de policia interpretat per l'actor argentí Leonardo Sbaraglia.

Va debutar al cinema als 17 anys amb Bigas Luna a Lola . Què en recorda, d'aquella experiència?

És un record que té una força molt gran. Va ser la primera vegada que vaig anar a un rodatge i que em van donar l'oportunitat de complir el meu somni absolut de ser actriu. El paper era molt breu, no tenia ni diàleg. Ho recordo amb molta emoció, intensitat i nervis. Bigas Luna, a més, era molt simpàtic i molt càlid.

¿El de Sola contigo és un dels personatges més difícils que ha interpretat?

Sí, és molt complex perquè està en una situació absolutament límit. La realitat, tot el que li passa, està molt distorsionat dins seu. D'aquí vénen la necessitat d'escapar-se i de redimir la culpa, d'enfrontar-se a la gent a qui ha fet mal i de castigar-se. Entenc que quan s'està en una situació anímica tan baixa, les coses normals que sent o fa la gent són molt diferents. És un personatge que viu un gran infern.

És la tercera vegada que treballa amb Alberto Lecchi, després de Nueces para el amor i Una estrella y dos cafés .

Ens vam conèixer fa catorze anys i ens entenem molt bé. L'Alberto té moltíssima experiència i sap molt bé com vol explicar les coses. Està molt obert al fet que entris en la història, que hi aportis coses. Amb ell pots treballar molt a gust i discutir si estàs d'acord o no en alguna cosa. Tot això ha sigut sobretot important en una pel·lícula on apareixo a cada pla. El rodatge de Sola contigo va ser molt intens, però ens vam entendre molt bé.

¿Com aborda personatges tan delicats com aquest?

Em costa més entrar-hi perquè són molt complexos, no són fàcils, tenen moltes arestes. Alhora, però, això també els fa més atractius, i al final és més fàcil treballar-los perquè tens moltes coses que t'inspiren o et permeten guiar-te, a més del guió.

Li agrada veure's a les pel·lícules?

Les veig un parell de vegades. El primer cop no veus res, no veus la pel·lícula. Et veus a tu, coses que t'agraden o que no t'agraden, defectes... Les torno a veure un cop ha passat l'ensurt i llavors les veig amb una mica més de distància. I després no les torno a veure mai més.

També ha interpretat papers molt dramàtics al teatre: a Salvats , d'Edward Bond, al Teatre Lliure (1998); a La gavina , de Txékhov, al TNC (1997), i recentment es va posar en la pell de Stella a Un tranvía llamado deseo amb Mario Gas.

El teatre és un repte molt diferent. En vaig fer al començament de la carrera i no en vaig fer durant gairebé quinze anys i hi vaig tornar fa un parell d'anys. L'any passat també vaig fer un Pinter, Viejos tiempos . El teatre m'aporta moltíssim. N'aprenc molt i et poses en un gran perill com a actor, perquè has de comunicar i arribar a l'espectador. A més, et trobes amb uns textos meravellosos. Em poso en un lloc diferent, amb un risc diferent. Cada pel·lícula també ho és, perquè no saps com sortirà, no depèn tant de tu. Al final, però, el teatre i el cine s'assemblen molt. Es tracta de jugar i que la gent s'ho cregui.

Després de fer papers tan extrems, té ganes de fer una comèdia?

Com a espectadora disfruto molt amb les comèdies. M'encantaria fer alguna cosa més lleugera, una comèdia o una tragicomèdia. Fa molt temps que no en faig, i tinc ganes de posar-me en un repte diferent. Les coses, però, van arribant. Quan n'esculls una o una altra, és perquè et toca i et motiva, i tant és el gènere.

Segueix l'actualitat política?

Poso la ràdio amb certa por cada matí, a veure quina en deu haver passat. És terrible el que està passant des de fa molts mesos: casos de corrupció, retallades, nous plans d'educació. Cada dia passen coses que et fan posar els cabells de punta.

¿Com veu el procés sobiranista de Catalunya?

Fa molt temps que no visc a Barcelona, tot i que tinc la família i els amics aquí. El procés el veig des de fora, n'estic informada. Sobretot vaig veient els grans canvis que es produeixen en la gent: persones que fins ara no havien tingut cap interès per l'independentisme ara tenen una bandera a la finestra. Veus els canvis que s'han produït en l'educació i en tantes altres coses que havia costat molt aconseguir i que han funcionat, i veus que són passos enrere. El sobiranisme és fruit del sentiment de veure que s'estan posant en perill moltes coses.