Alcohol, 21 dies en coma i 10 anys vivint al carrer
Fa un any que l’Anna Maria ha recuperat el somriure després d’un dècada en què “creia que era lliure”
BarcelonaEl pare li pega. La mare calla, i plora. Trenca amb la família. Fuig a Eivissa amb 18 anys. Fa vida al carrer, fent de hippie. Es casa i queda vídua en 12 mesos. No ho supera. Comença a beure. Té un accident de cotxe. Es passa 21 dies en coma. Coneix el Jan. Els roben tots els diners i es queden sense res. Sense sostre.
Aquest és el resum de la vida accidentada de l’Anna Maria, nascuda a Manresa fa 56 anys, que fa un any va fer un tomb. El dia que va decidir acceptar la mà que li oferia des de feia temps una voluntària d’Arrels. “Al principi no volia deixar el carrer perquè pensava que deixaria de ser lliure, però és una falsa sensació de llibertat”. No vol dir el seu cognom. “La família no sap que he viscut 10 anys al carrer a Barcelona, potser ho sabran ara”, confessa. Diu que els volia trucar per explicar-los-ho, però que li ha faltat valor. No és fàcil. “Els demano perdó, encara que no tinc perdó, sóc una egoista, cada cop ho tinc més clar”, explica. Ella tampoc sap res del seu pare i dels seus germans, només que la mare va morir fa temps. L’Anna Maria no sap com hauria sigut la seva vida si el seu pare no li hagués pegat. “Era un dictador masclista”, apunta.
Quan es va escapar de casa amb el nòvio que tenia a Manresa va començar una vida de hippie, primer a Eivissa i després a Barcelona. Vivia de vendre al carrer artesania que feia ella mateixa, però sempre tenia on dormir. El record dels clatellots del seu pare no la deixava dormir bé, però havia aconseguit refer la vida, a la seva manera. Es va casar, però aquí va començar el descens als inferns. No pel matrimoni, sinó perquè abans d’un any el seu home va morir. “No ho vaig superar i vaig caure en l’alcohol”, admet. L’Anna Maria té buits de memòria de l’època més fosca de la seva vida, quan va tenir un greu accident de cotxe -no conduïa ella, no recorda qui ho feia, però sí que havia begut molt- i es va passar 21 un dies en coma. El destí li va donar una segona oportunitat i se’n va sortir, però quan es va despertar va veure que el seu pare havia aconseguit inhabilitar-la per quedar-se els diners de la indemnització de l’accident. “He d’agrair als cosins i tiets de Manresa que m’ajudessin a recuperar-los”, recorda. Però l’Anna Maria no va aconseguir escapar-se de l’espiral en què havia entrat abans del coma. Ha estat vuit cops ingressada en centres de desintoxicació, i ara fa temps que no tasta l’alcohol. “Encara sóc alcohòlica, cap alcohòlic pot dir que està curat del tot, l’alcohol el pots trobar al supermercat”, diu, resignada.
Un dia de fa onze anys es va creuar pel carrer amb el Jan i es van dir amb la mirada: “Passarem la resta de la vida junts”. Al cap de poc de conèixer el Jan -holandès-, en plena borratxera, els ho van robar tot. “Vam anar a viure al carrer. Al principi pensava que seria per poc temps, fins que es va convertir en normal”. Una normalitat de deu anys. “Al principi dormir al carrer era més segur, ara ja no”, explica l’Anna Maria, que recorda amb angoixa els dies que, mentre dormien, els intentaven robar. Des de fa un any viu en un pis compartit d’Arrels Fundació i cobra la pensió de viduïtat i de llarga malaltia. “Vull escriure un llibre sobre la meva vida”. Té un projecte, símptoma que la vida, per fi, li comença a somriure.
‘Retrats sense sostre’
L’Anna Maria ha sortit de l’anonimat gràcies al projecte Retrats sense sostre, d’Albert Soler, expert en comunicació i creació cultural. Tretze artistes de diferents disciplines han fet un retrat de 13 persones que han viscut al carrer. Les 13 obres estan exposades en diferents indrets del centre de Barcelona, del 13 al 30 de novembre. El projecte es completa amb un retrat etnogràfic que han fet estudiants d’antropologia de la UB i amb un documental.
