Angrois vol recuperar el silenci
El barri de Santiago busca la tranquil·litat després d’un any de reconeixements
Santiago de Compostel·laEl tren Alvia que va descarrilar fa un any a tres quilòmetres de la seva destinació, Santiago de Compostel·la, va provocar un soroll terrible que va fer sortir els veïns d’Angrois de casa seva per ajudar els ferits i els va convertir, mediàticament, en herois. L’accident, que es va emportar 79 vides de viatgers d’aquell tren que circulava de Madrid a Ferrol en la vigília del Dia de Galícia, marca un any de soroll, reconeixements i premis per als veïns d’Angrois, que ara només busquen que torni el silenci al seu poble. Volen sortir del focus.
Dies després de l’accident, les càmeres de televisió es repartien entre els horts dels veïns i els curiosos que agafaven posicions per veure, des de la part alta del barri, les restes del tren Alvia sobre les vies que el divideixen. Els veïns van obrir casa seva a tothom i van explicar la seva història cada vegada que algú els hi va preguntar. Ara volen girar full.
“No cal que ningú em recordi el que va passar, jo surto per la porta cada dia i ja em ve al cap”, explica la Pilar darrere de la barra del bar del poble, que aquella nit es va convertir en el refugi dels equips de rescat. L’Abel assumeix que l’aniversari torna a atreure l’atenció sobre els veïns. És jove i viu gairebé a la vora a les vies del tren. Fa un any va ajudar a retirar molts viatgers dels vagons i el seu rostre és gairebé familiar de tantes vegades que apareix en les imatges de l’accident. Creu que, un any després, aquesta “cicatriu que costa tancar” va fent-se més petita, el seu ànim “millora dia a dia” i, a poc a poc, la seva vida torna a la normalitat.
La Pilar porta dies fent el compte enrere per a l’homenatge a les víctimes del descarrilament, perquè vol que passi ja i els deixin “tranquils”. Aquest és el sentiment general, segons transmeten des de l’Associació de Veïns d’Angrois; els portaveus ja no donen més entrevistes ni fan més declaracions sobre l’accident perquè “ja està tot dit”. Les seves paraules, diuen, se centraran a recordar aquesta tarda, al costat de les vies, la memòria dels morts.
“Ha sigut un any criminal”, recorda la Pilar. El pont des del qual es va coordinar el rescat dels viatgers atrapats als vagons està ara ple de recordatoris que deixen els pelegrins que el recorren com a part de la Via de la Plata, el camí de Sant Jaume que comença a Sevilla, però també d’alguns familiars i amics dels viatgers que van morir en l’accident i que, al llarg d’aquest any, s’han acostat a Angrois per buscar respostes. Volen saber qui va ajudar en el rescat, donar les gràcies als veïns i trobar algú que els digui si la persona per qui han anat a Angrois va morir sola. “Els expliques el que pots”, diu.
Els veïns van rebre la Medalla d’Or de Santiago, la de l’ordre del mèrit civil, homenatges i reconeixements des de diferents punts de la Península, però s’han negat a recollir de mans del president de la Xunta el màxim reconeixement del govern gallec, la Medalla d’Or de Galícia, perquè aquest any es lliuren avui, coincidint amb l’aniversari, i no el dia 25 de juliol, com és habitual. L’associació de veïns va demanar a la Xunta ajornar l’acte, ja que creuen que l’aniversari ha de ser “un dia de recolliment i silenci per les víctimes”.
La medalla, que distingeix també els serveis d’emergències i les víctimes mortals i ferits en el descarrilament de l’Alvia, crea divisió també entre les dues associacions que aglutinen els perjudicats per l’accident. La Plataforma de Víctimes de l’Alvia 04155 mostra el seu “estupor” pel lliurament del reconeixement. “No pot ser que els mateixos que van inaugurar la línia i van mentir lliurin ara una medalla -diu el seu portaveu, Jesús Domínguez-. No som herois perquè ens donin premis, només vam pujar en un tren que no complia les mesures de seguretat”, afirma. L’Associació de Perjudicats per l’Accident Ferroviari de l’Alvia de Santiago (Apafas), però, sí que anirà a recollir-la.
Responsabilitats polítiques
Tanmateix, tots dos grups coincideixen en les crítiques polítiques: porten un any reclamant que s’obri una altra investigació, a més de la judicial, per depurar responsabilitats polítiques. El president d’Apafas, Cristóbal González, considera que l’administració “no està col·laborant en la mesura que el jutge ho demana” i que una altra “comissió o auditoria externa ajudarà a assenyalar els culpables”. Que el PP i el PSOE es neguin a crear una comissió d’investigació, diuen, genera més dolor a les víctimes. Són ferits que, en molts casos, segueixen en tractament psicològic, tenen seqüeles físiques o estan pendents d’operacions. A ells i als veïns d’Angrois el record els persegueix cada dia.
