Publicitat
Publicitat

MOBLES, OBJECTES, EXCENTRICITATS

Hi ha més escoles que l'ensenyen a Barcelona que a Nova York, i s'ha colat a botigues i galeries

Aprèn disseny mentre vas de compres

Barcelona és coneguda, encara ara, com a ciutat de disseny. Dic encara perquè la fama li ve dels anys vuitanta i ja ha plogut força des de llavors. És cert, però, que la nostra ciutat segueix tenint un lloc privilegiat en l'imaginari col·lectiu respecte a l'arquitectura i el disseny d'avantguarda. El tractament de l'espai públic, les operacions de les olimpíades i el Fòrum han contribuït a crear aquest bon nom. No ens hem de mirar el melic, però sí que podem posar en valor un actiu que tenim com a focus d'atracció d'estudiants i professionals del disseny. Hi ha més escoles de disseny a Barcelona que a Nova York, per exemple.

L'eslògan diu que "Barcelona és la millor botiga del món". Sense entrar en el que significa convertir una ciutat en un megastore , molta gent es planteja si és cert que tenim bones botigues, i, en aquest cas, bones botigues on es vengui disseny.

Tot el que es ven a les botigues és disseny: algú ho ha pensat, algú ho ha produït i algú ho ha manufacturat per ser venut. Però em refereixo a botigues en què el disseny, ja sigui de mobiliari, gràfic o d'objectes per a la llar és l'eix principal dels productes. Alhora hi ha espais que no vénen objectes sinó que són petites galeries on s'exposen projectes menys comercials. Aquestes galeries estan en un territori de frontera entre l'art i el disseny, un territori força menystingut a casa nostra, però ben present en ciutats com Amsterdam, Berlín Londres, Milà i Nova York.

Fins i tot n'hi ha que combinen la venda amb l'exposició. Aquesta dualitat ajuda a crear un públic fidel i ampliar el coneixement de creadors locals o foranis que treballen amb el disseny com a llenguatge, però que sovint van més enllà del simple objecte funcional.

Ara ja fa vora d'un segle que la Bauhaus va assentar les bases del disseny modern. És possible trobar objectes amb tanta història que ja són considerats antiguitats; alguns encara estan en producció, però altres han desaparegut. Així, hi ha qui està fascinat pel mobiliari dels seixanta, o les excentricitats dels vuitanta o subtilesa de l' art déco i també qui enyora tenir una peça del racionalisme. Per tant, cada cop són més freqüents botigues de moble pretèrit. Una ullada a aquestes botiges és un repàs a la histor ia universal del disseny.

De tot plegat tenim un precedent ineludible: Vinçon, amb Fernando Amat al capdavant i La Sala Vinçon com a complement de la botiga. Per Vinçon ha passat el bo i millor del nostre disseny i del disseny internacional. Només cal recordar que La Sala Vinçon va fer la primera exposició de Philippe Starck i Fernando Amat va ajudar-li a trobar productor per als seus primers treballs.

Encara ara Vinçon és visita obligada per a tots els que estan interessats en el disseny de qualitat. Menys coneguda, però igualment remarcable, és la trajectòria de la galeria H2O. Al cap de munt del carrer Verdi, ha estat nucli d'activitat i catalitzador d'una generació, la dels dissenyadors postolímpics.

Molts altres espais han quedat pel camí, però aquí fem un recull dels que resisteixen i fins i tot d'alguns que estan naixent en aquests moments. Segur que no hi són tots els que existeixen, però és un bon inici per als que vulgueu explorar aquestes botigues i galeries. Feu el vostre propi mapa i ja ens direu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT