El Banc dels Aliments duplica en dos mesos el menjar per als nadons

Barcelona.Tot i les discrepàncies entre el Síndic de Greuges i la Societat Catalana de Pediatria (SCP) sobre si hi ha o no 50.000 nens catalans que pateixen carències alimentàries, en el que sí que estan d'acord és que gràcies a la tasca dels serveis socials la situació no empitjora. "Garantim que els nens de famílies en risc d'exclusió rebin els nutrients que necessiten", assegura el president de la Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona, Antoni Sansalvadó.

Des del juny, la Fundació ha engegat un pla especial per subministrar una alimentació equilibrada als nadons de zero a dos anys. Per saber quina era la demanda, el Banc dels Aliments va sol·licitar a les entitats distribuïdores del menjar, com Càritas i la Creu Roja, que "sondegessin" quantes famílies a les quals es proporcionen aliments tenen fills.

El pla ha donat els seus fruits perquè entre el juny i el juliol es va distribuir el doble de menjar infantil a la demarcació de Barcelona i es van cobrir les necessitats de 7.600 nadons. Concretament es van repartir prop de 19.000 litres de llet de biberó de les diferents etapes d'un nadó, més de 18.000 quilos d'aliments infantils, com galetes, més de 6.600 quilos de cereals o farines i 51 lots de farinetes envasades. "S'ha duplicat la distribució de menjar pel pla i també perquè ha augmentat un 20% el nombre de famílies amb risc d'exclusió social que reben aliments a Catalunya respecte a l'estiu passat", especifica el president de la Fundació. El pla s'ha pogut dur a terme gràcies a convenis de col·laboració amb les grans empreses productores, com Danone o Nestlé. "A l'hora d'escollir l'alimentació es prioritza la que té un alt valor nutritiu", aclareix Sansalvadó.

La carn i la pasta

El president de la Fundació titlla d'"aberrants" les xifres donades pel Síndic de Greuges. "Tenir carències alimentàries no vol dir que no es mengi carn o peix, com a mínim, una vegada cada dos dies, ja que això passa en molts països, molts dels quals són potències econòmiques, com Alemanya", afirma Sansalvadó. El que s'ha de garantir als infants -afegeix- és que rebin els nutrients suficients, i això es troba en la pasta, la fruita o els cereals. Tot i així, i coincidint amb el que apuntava la Societat Catalana de Pediatria, manté que la situació "és preocupant" perquè cada vegada hi ha més famílies que s'alimenten gràcies a les entitats socials. "Moltes aprofiten els diners que destinarien a comprar menjar per cobrir altres necessitats bàsiques, com els rebuts de la llum o l'aigua, o els utilitzen per pagar el lloguer", explica.

Una altra manera que els serveis socials garanteixin que el nen rep com a mínim un àpat equilibrat al dia fora del període escolar és a través de casals o colònies impulsades per entitats, com els de la Fundació Pere Tarrés.

Els casals de la Pere Tarrés

La Fundació duu a terme durant l'estiu una vintena de casals entre els quals hi ha el de l'associació educativa Itaca, del barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat. Aquest any el casal ha atès prop de 300 nens durant els mesos de juny i juliol i prop de 200 a l'agost i es preveu una xifra semblant la primera setmana de setembre. "És el doble que l'any passat perquè ha augmentat el nombre de nens que pateixen risc social", explica el director general de l'associació, Felipe Campos. De fet, segons el responsable de l'associació educativa Itaca, l'any passat ja es va detectar que hi havia infants en perill de patir una falta d'alimentació un cop acabat el curs escolar. "El que fem és activar els mecanismes, en aquest cas en forma de casal o colònies, per garantir que esmorzin, dinin i berenin de manera equilibrava durant les vacances", detalla. Perquè no hi hagi marge d'error i no s'exclogui ningú -afegeix- és clau la coordinació amb tots els agents socials.

A part de garantir una alimentació, als casals també estableixen uns hàbits d'higiene als menors. "Hem duplicat l'activitat a la piscina perquè agafin el costum de dutxar-se abans i després", detalla el director. Campos prefereix no valorar si la xifra de 50.000 nens donada per l'informe del Síndic és molt o poc perquè li fa "mal". "Les entitats posem cara a cadascun d'aquests nens i anar sumant cares a nivell personal és realment molt dur", explica.