Barcelona atura el creixement del nombre de pisos turístics

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona ha decidit aturar el creixement del nombre de pisos turístics, i ho farà limitant les llicències a tots els districtes de la ciutat. El nombre màxim de llicències no podrà superar les 9.606 que hi havia fins que es va elaborar el pla especial urbanístic per regular els habitatges d’ús turístic, presentat ahir per l’Ajuntament, i que trigarà uns sis mesos a aprovar-se definitivament. La limitació de les llicències es revisarà quan el pla especial urbanístic faci un any que està funcionament i, a partir de llavors, cada dos anys.

A l’abril, l’Ajuntament ja va suspendre temporalment la concessió de noves llicències de pisos turístics als barris amb més concentració. Una suspensió que, des d’ahir mateix i fins que no s’aprovi definitivament el pla especial urbanístic, queda ampliada a tota la ciutat. Quan entri en funcionament el pla, només es concedirà una llicència nova quan es produeixi una baixa, i no es permetran traspassos. A més, l’Ajuntament demanarà canvis legals al Govern. Vol que es torni a exigir una llicència prèvia i el consentiment de la comunitat de veïns.

El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va assegurar ahir que “el fenomen dels habitatges d’ús turístic genera inconvenients” i va recordar que aquest sector “ha crescut exponencialment en els últims anys”. Segons Vives, els pisos turístics suposen una “col·lisió amb el dret a la tranquil·litat dels veïns” i també que “els preus de lloguer s’incrementen d’una manera molt important”. El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà va defensar que cal “regular el fenomen” i va deixar clar que “l’Ajuntament no vol més habitatges d’ús turístic”.

Més enllà de la concessió de llicències, Vives va advertir que el consistori anirà “amb el ganivet entre les dents” per actuar contra els pisos turístics il·legals. Arran de les mobilitzacions dels veïns de la Barceloneta, l’Ajuntament ja va anunciar al setembre que duplicaria el nombre d’inspectors. A més, entre les peticions que han fet a la Generalitat també hi ha que s’estableixi un règim sancionador més eficient. El consistori vol que es puguin imposar sancions pel fet de no tenir un telèfon d’atenció les 24 hores o provocar molèsties als veïns.

Crítiques del sector i de l’oposició

L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) va respondre en un comunicat que “la suspensió de llicències anunciada pel govern municipal és un episodi més d’una operació de linxament continu de l’Ajuntament de Barcelona contra el sector dels apartaments turístics”, i consideren que la decisió és “una imposició arbitrària i injusta”. El president de la patronal, David Riba, va explicar que la decisió “l’han motivada únicament raons polítiques, ja que existeixen informes d’Urbanisme que preveuen la possibilitat de concedir noves llicències en funció de les diferents densitats i de les llicències ja existents”.

El pla del govern municipal també va rebre crítiques dels grups de l’oposició, amb els quals haurà d’arribar a algun acord per tirar-lo endavant. Jaume Collboni (PSC) va lamentar que el consistori “ha reaccionat tard i a remolc de les queixes dels ciutadans”. Alberto Fernández Díaz (PP) va considerar que el pla “confirma el fracàs de la gestió turística de l’alcalde i la seva irresponsabilitat per haver permès la proliferació de pisos turístics”. Ricard Gomà (ICV-EUiA) va avisar que la regulació “només serà un pegat” si no es limiten també la resta de tipologies d’allotjament turístic. Jordi Portabella (ERC) va ser l’únic que va discrepar de limitació de llicències, i va demanar que s’apliqui només a Ciutat Vella i l’Eixample.

Airbnb ja val 10.000 milions

Mentre l’Ajuntament posava límit als pisos turístics, Airbnb, la polèmica empresa d’allotjament turístic compartit multada per la Generalitat, presumia de múscul econòmic. La companyia es valora en 13.000 milions de dòlars (10.200 milions d’euros), segons va publicar ahir el Financial Times. Això equival, per exemple, a la suma del pressupost anual de la Generalitat per a sanitat i transport.

També suposa un increment meteòric respecte a la valoració de principis d’any, que es quedava als 10.000 milions de dòlars (7.900 milions d’euros), cosa que la situa com la segona start-up més valuosa de Silicon Valley, només darrere d’Uber (18.000 milions de dòlars), i només a un pas de la quantitat que Facebook va pagar per WhatsApp a (16.000 milions de dòlars). La valoració arriba just quan l’empresa està negociant amb alguns dels seus inversors que comprin accions als empleats, perquè aquests puguin convertir en moneda els seus actius.