EDUCACIÓ
Societat 23/05/2014

Catalunya té 106.217 analfabets

Un 20,3% dels majors de 16 anys tenen títol universitari i només un 13,5% es queden als estudis primaris

Elisabet Escriche
4 min

BarcelonaEn plena era tecnològica, quan un nen de només tres anys sap fer una fotografia amb un mòbil o jugar amb una tauleta, Catalunya encara té 106.217 persones de més de 16 anys que no saben ni llegir ni escriure (un 1,7% del total de la població). Les dades són de l’últim estudi fet públic ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb la col·laboració de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre el cens de població i habitatges del 2011. L’informe, que es fa cada deu anys, s’ha elaborat a través d’una enquesta a 622.070 persones, que corresponen al 8,3% de la població catalana.

El percentatge és superior al dels països que són un referent en el món educatiu, com Finlàndia, Dinamarca i Suïssa, on la població que no sap ni llegir ni escriure no arriba a l’1%. Catalunya estaria al mateix nivell d’Itàlia i Portugal, i lleugerament per sobre de països com Grècia i Turquia. Aquesta tendència és la que es repeteix en la majoria d’estudis sobre educació que es duen a terme a escala europea.

La lectura positiva respecte a l’últim estudi elaborat el 2001 és que aquest analfabetisme ha baixat sis dècimes. L’explicació, segons la portaveu de l’Idescat, Mireia Ferré, és un canvi en la composició de la població. “Les generacions més grans no havien tingut accés a l’educació”, va especificar ahir a l’ARA. De fet, més de la meitat de les persones que són en aquest grup tenen més de 65 anys i dues de cada tres són dones. A diferència dels altres segments d’edat, la població d’edat madura amb nacionalitat espanyola s’imposa sobre l’estrangera en analfabetisme. L’altre punt negre de l’informe seria el mig milió de catalans que, tot i que saben llegir i escriure, no tenen estudis. En aquest grup tornen a ser majoritaris els més grans de 65 anys.

Més ben formats

L’anàlisi de les dades, però, també revela que la població catalana està més ben formada que fa una dècada. S’ha detectat una reducció de l’abandonament prematur dels estudis primaris. Fa deu anys el percentatge de catalans que s’havien quedat en aquest tipus d’estudis era del 22,5% mentre que en l’últim estudi la xifra s’ha reduït fins al 13,5%. La causa principal d’aquest descens ha estat la crisi econòmica, que ha fet veure als més joves que necessiten formar-se per aconseguir un lloc de treball.

Un altre aspecte positiu és que en només deu anys ha augmentat en un milió el nombre de catalans amb estudis postobligatoris (batxillerat, formació professional o titulacions universitàries). En total, ja són més de tres milions els catalans de més de 16 anys que tenen aquest tipus d’estudis. “Aquesta millora s’explica per l’allargament dels estudis, sobretot entre la població femenina, que ja representa el 54% dels catalans amb titulacions universitàries”, va puntualitzar ahir Ferré.

Precisament, la població amb estudis universitaris és la que més ha augmentat en relació a fa una dècada: ha passat de les 733.000 persones a 1.264.747. Les titulacions que més s’imposen són les de les branques de dret i ciències socials, seguides per les d’arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries. En tercera posició, hi ha l’àmbit de salut i serveis socials, i ciències i informàtica. A la cua hi ha els graduats en humanitats i arts, i les titulacions de les activitats econòmiques vinculades al camp i la veterinària.

Les dones: la cara i la creu

Quan s’estudien les dades per gènere, en l’informe les dones ocupen els dos extrems de la piràmide educativa catalana. S’imposen tant en el segment de les persones que no saben ni llegir ni escriure (67,4%) com en el de titulacions universitàries (53,8%). En canvi, els homes predominen en les titulacions de formació professional, tant de grau mitjà com superior. Crida també l’atenció que les dones s’estan fent un lloc en algunes titulacions que sempre han tingut un segell masculí. “És el primer cop que es detecta aquest petit canvi”, va matisar la portaveu de l’Idescat.

En els àmbits d’arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries, un 21,1% dels titulats d’entre 25 i 34 anys són dones, mentre que en el tram de 55 a 64 anys és de només del 7,8%. En els estudis d’agricultura, ramaderia, pesca i veterinària, 38 de cada 100 titulats d’entre 25 i 34 anys són dones, davant de les 17 sobre 100 d’entre 55 a 64 anys. En els graduats més recents de dret o ciències socials, les dones ja s’imposen als homes. En canvi, on es mantenen les diferències de gènere és entre els titulats de ciències i informàtica, en què s’accentua la masculinització d’aquests estudis. I, en el cas dels graduats en educació i salut i serveis socials, s’amplia la presència de dones. Per zones del territori, segons l’informe de l’INE i l’Idescat, l’àrea metropolitana de Barcelona és la que té més població amb titulacions postobligatòries. En segona posició hi ha l’Alt Pirineu i l’Aran i, en la tercera, el Camp de Tarragona. En canvi, la part baixa de la classificació l’ocupen les Terres de l’Ebre. Per comarques, la que té un percentatge més elevat de població més ben formada és la Vall d’Aran. La segueixen el Barcelonès, el Tarragonès, el Garraf, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Els últims llocs els ocupen, respectivament, les comarques de la Terra Alta, les Garrigues i el Montsià.

stats