Publicitat
Publicitat

GASTRONOMIA

El danès Noma repeteix com a número 1 del món en el rànquing de la prestigiosa revista Restaurant

El Celler de Can Roca, segon millor restaurant

El Celler de Can Roca ha estat escollit com el segon millor restaurant del món, per segon any consecutiu, per la prestigiosa revista Restaurant. En el primer lloc repeteix, per tercer cop, el danès Noma.

El restaurant danès Noma es va coronar ahir per tercer any consecutiu com a millor restaurant del món, i amenaça de superar la fita fins ara només aconseguida per El Bulli -5 victòries-, a qui va prendre el ceptre el 2010, i que per ara no té cap intenció de deixar anar.

El Celler de Can Roca, de Girona, felicitat per la seva presència a la llista durant sis anys seguits, va ser proclamat per segon any el segon millor establiment. Quan els germans Roca es van aixecar per celebrar-ho, el presentador no es va poder estar de dir: "Mireu-los, envoltats de fans igual que els Beatles en les seves millors èpoques". El Celler va ser destacat pel fet de servir ingredients catalans de manera intel·ligent i divertida. "Estem molt contents d'estar entre els deu primers, és un resultat fantàstic i ens sentim molt còmodes amb ell", va dir Jordi Roca, l'únic dels germans que va seguir la gala des de Girona.

També va ser una gran nit per a la gastronomia basca. El restaurant Mugaritz, creació d'Andoni Aduriz (deixeble de Ferran Adrià), també va repetir posició i va quedar tercer, mentre que els Arzak van tenir celebració per partida doble. El restaurant creat per Juan Mari Arzak no només va quedar en vuitena posició, sinó que la seva filla, Elena Arzak, va ser coronada la millor dona xef del planeta, "i, podem dir amb certesa, de l'univers", segons el presentador. Quique Dacosta, amb el seu restaurant de la Costa Blanca, va quedar 40è en el rànquing.

Figurar a la llista d' Els 50 millors restaurants del món és imprescindible per a qualsevol establiment que es vulgui fer un nom internacional. El seu impacte no només és global, sinó que, a més, és àmpliament respectat tant dins de la indústria de la restauració com pel públic en general. La bona reputació del guardó està tan arrelada que a vegades és fàcil oblidar que només té 10 anys de vida.

El premi va arrencar el 2002, proclamant El Bulli, de Ferran Adrià, el primer "millor restaurant del món". L'equip d'Adrià va seguir dominant el palmarès, i es va emportar el màxim guardó quatre vegades més (2006, 2007, 2008 i 2009), fins que van arribar els danesos del Noma. El xef danès René Redzepi va agafar el relleu d'Adrià i ha anat repetint els anys següents, de manera que ha posat el seu petit restaurant de Copenhaguen al centre del món.

Per Redzepi, el guardó no només va significar passar de 14 reserves a tenir una llista d'espera de mesos, sinó "la llibertat total de cuinar el que vols". Però potser el missatge més aplaudit va ser el del veterà Adrià, que va dir que "com a cuiner, el teu somni és ser el número 1 a la llista, és com els Oscars de la gastronomia". "Aquí és on ens trobem amics i col·legues", va afegir.

El nen que anava per arquitecte

En saber el palmarès, el petit dels Roca va dir que el seu compromís continua sent amb la gent. "Que surtin contents és el més important per a nosaltres".

Joan Roca va mamar l'ofici. Des de petit sabia què era passar hores en un restaurant, perquè ell en passava al dels pares, Can Roca, a la carretera Taialà de Girona. Ara bé, no sempre podia entrar a la cuina, perquè primer havia d'acabar els deures. Als 9 anys la mare, Montserrat Fontané, li va regalar una jaqueta de cuiner, que encara avui conserva, i que ha heretat el seu fill, el Marc. A poc a poc l'ofici l'anava embolcallant. Quan va acabar l'institut va decidir estudiar cuina a l'Escola d'Hostaleria de Girona. Els professors es van endur una bona sorpresa, perquè, amb les seves notes brillants, podia escollir la carrera que volgués. És més, "com que el Joan demostrava també afició pel dibuix i l'arquitectura, més d'un pensava que seria arquitecte", explica la seva dona, Anna Payet.

El Joan tenia clara la vocació. Entrava a l'Escola d'Hostaleria de Girona, com també ho faria anys més tard el seu germà mitjà, Josep Roca. L'afició pel dibuix la mantenia a casa, amb les mil i una maquetes que construïa.

Quan els dos germans van acabar els estudis el destí es va posar de la seva banda. La casa del costat del restaurant dels pares es posava a la venda i podien complir la seva il·lusió: obrir el seu restaurant ben a prop dels pares. Si el restaurant dels pares es deia Can Roca, el seu seria El Celler de Can Roca. Avui ja no hi és en aquella casa vella, que es va anar quedant petita. Necessitaven un espai més gran, amb més taules i sobretot amb un celler més gran, que Josep Roca, el Pitu, com li diuen els germans, ha convertit en un passeig pels cellers i les vinyes del món. Tant al restaurant dels pares com al seu els germans havien matat hores jugant a futbolí, quan encara no hi havia reserves de mesos per sopar. I és que els germans Roca han estat sempre molt culers. Per això les seves postres més famoses es diuen Gol d'en Messi .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT