Del circ autogestionat al multipremiat: l'Ateneu fa 15 anys
La principal escola de circ de Catalunya, l'Ateneu Popular 9 Barris, dóna carta blanca cada hivern a una companyia perquè creï un espectacle nou. Fa 15 anys es van arriscar i ara tenen una col·lecció de guardons.
Barcelona.És inevitable recórrer a l'èpica quan es parla de l'Ateneu Popular 9 Barris. El que des de fora sembla una simple nau industrial abandonada a la sort dels grafiters, de dins és un bulliciós centre cívic especialitzat en circ. És la primera fàbrica de creació (extraoficial durant dècades) i té l'única escola de circ oficial de Catalunya de nivell preparatori, la Rogelio Rivel. Per aquí hi han passat la majoria d'artistes de circ que avui corren pels escenaris catalans i tots els joves estudiants que després han hagut d'emigrar a altres països on el circ, com la resta d'arts escèniques, té una escola de nivell universitari. És el cas de la companyia Balagans, que protagonitza l'estrena d'aquest Nadal, Circumstàncies , dirigida pel professor Ricardo Gallardo (ex-Deados). Dos exalumnes de la Rogelio Rivel que han estudiat a la Universitat de Dansa i Circ d'Estocolm s'han unit amb dos companys de classe per interpretar, de nou a casa, un espectacle d'alta volada i equilibris, amb bàscula, verticals, perxa i manipulació d'objectes.
Un centre cívic popular Però l'epopeia de l'Ateneu Popular 9 Barris comença amb la seva fundació, a finals dels setanta, quan els veïns de la Trinitat Nova es van mobilitzar per tancar una planta d'asfalt que contaminava el barri. El 1977 van okupar la planta i la van començar a desmantellar, i des de llavors ningú no els n'ha fet fora. El centre es va convertir en un ateneu autogestionat pels mateixos veïns, i es va especialitzar en circ contemporani, dues singularitats que mai ha volgut abandonar. Avui, 33 anys més tard, el centre és un equipament gestionat pels voluntaris de l'associació Bidó de Nou Barris, que dirigeixen la feina dels professionals en tres direccions: la programació cultural, el suport a la creació i la formació. Perquè, malgrat que l'Ateneu ha excel·lit en creació circense, sempre ha continuat arrelat al barri. El seu principi filosofal és que l'art pot ser un motor de transformació social.
El camí cap al Premi Nacional
Fa quinze anys, la feina de formiga de l'Ateneu va fer un salt cap a la visibilitat quan es van treure de la màniga el primer Circ d'Hivern, un aparador del talent dels artistes que s'entrenaven al centre. "Abans l'Ateneu estava tancat per Nadal, cosa impensable ara, i com a oferta a Barcelona només hi havia els circs tradicionals, com el Raluy. Per això els artistes van apostar per promoure el circ de sala, contemporani i per a tots els públics", explica Sònia Martínez, responsable de producció de l'Ateneu. "Els primers anys l'esforç va ser totalment voluntari per part dels artistes", diu Martínez. De mica en mica el concurs obert per fer una producció va anar guanyant aspirants, pressupost i qualitat. La culminació va ser el 2005, el desè Circ d'Hivern, amb l'espectacle Rodó , que va obtenir el Premi Nacional de circ. Des de llavors, ho han guanyat tot com a entitat.
Aquest quinzè circ, Circumstàncies , demostra la vitalitat del planter de la Rogelio Rivel i l'interès dels professionals per guanyar la carta blanca del Circ d'Hivern, que té més de vuit mil espectadors cada any. Una de les fites de l'Ateneu ha estat treure de gira l'espectacle per intentar crear un circuit d'exhibició estable. A més, l'Ateneu ja ha entrat dins del programa de les Fàbriques de Creació de l'Ajuntament de Barcelona, cosa que els permetrà fer obres d'ampliació aquest 2011. Per fi els underground tenen l'aval institucional. El del públic ja el tenien, i se l'han guanyat a pols.
