Publicitat
Publicitat

TRIBUNALS

El TSJC tomba l'ús preferent del català a l'Ajuntament de BCN i torna a qüestionar la immersió

Doble cop judicial al català

El TSJC anul·la l'ús preferent del català a l'Ajuntament de Barcelona i obliga la Generalitat a escolaritzar en castellà els fills de quatre famílies que ho demanaven. El Govern recorrerà la sentència sobre la immersió.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer públiques ahir dues decisions controvertides que tornen a qüestionar el català i el model lingüístic. Tot i així, cap de les dues sorprèn, ja que segueixen la línia de les doctrines marcades tant pel Tribunal Suprem com pel Constitucional, que en els últims temps han estat molt durs amb la llengua catalana.

D'una banda, el TSJC ha anul·lat diversos articles del reglament de l'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona, eliminant l'ús preferent d'aquesta llengua al consistori, tal com havia demanat el PP. Entre els preceptes anul·lats també s'inclouen els que imposen al ciutadà haver de sol·licitar expressament el canvi de llengua si ho prefereixen. A la sentència, els magistrats recorden que el dret d'opció lingüística correspon al ciutadà i no a l'administració i que, per tant, pot dirigir-se al ciutadà en la llengua que consideri oportuna però ha de contestar les peticions en la llengua que esculli el ciutadà.

De l'altra, la decisió més polèmica es desprèn de quatre sentències -fetes públiques també ahir- en les quals el TSJC obliga la Generalitat a escolaritzar quatre nens en castellà, després que les seves famílies així ho hagin demanat. La decisió no ve de nou, ja que segueix i confirma la línia que el ple de l'alt tribunal va establir al mes de març. En aquell cas el TSJC resolia un recurs de la Generalitat contra la sentència del Suprem que donava la raó a unes altres tres famílies que també demanaven escolaritzar els seus fills en castellà i que havien iniciat un periple judicial que va durar anys.

Després de dos dies deliberant, el TSJC va fixar les bases i la seva línia d'actuació a l'hora de fer front a les peticions d'escolarització en castellà, seguint la doctrina marcada pel Suprem i pel Constitucional i salvant només a mitges el model d'immersió lingüística.

Recurs de la Generalitat

El TSJC insta, doncs, l'administració a "adoptar les mesures precises" per adaptar el sistema d'ensenyament a aquests nens, que encara estan cursant l'ensenyament obligatori malgrat que el recurs va ser interposat el 2009.

Si bé el Govern català va respondre a l'anterior interlocutòria del TSJC amb satisfacció, entenent que avalava el model d'immersió lingüística en català, en aquesta ocasió, en canvi, va anunciar que interposarà un recurs. La diferència, segons va explicar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, és que les noves sentències demanen que l'atenció individualitzada en castellà a l'escola "s'apliqui en totes les etapes de l'educació no universitària", un requeriment que va en contra del que estipula la llei d'educació de Catalunya (LEC), aprovada el juliol del 2009. Rigau va recordar que l'article 11 de la LEC permet a les famílies demanar l'escolarització individualitzada en castellà només "en el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament". La mateixa norma fixa com a primer ensenyament els tres cursos del segon cicle d'educació infantil (P-3, P-4 i P-5), quan el nen té entre 3 i 6 anys.

"Atès que el contingut de les sentències conegudes avui contempla la possibilitat que es pugui demanar l'atenció individualitzada en castellà en totes les etapes educatives, quan la LEC ho circumscriu a l'etapa dels 3 als 6 anys, considerem que això pot ser una esquerda en el model [d'immersió lingüística en català de l'educació pública catalana]", va explicar Rigau.

De fet, en les primeres sentències de fa uns mesos, els recursos de les famílies eren anteriors a l'aprovació de la LEC i, a més, els alumnes havien sortit de l'etapa de l'educació obligatòria. En aquesta ocasió, tres dels nens encara estan cursant educació infantil i primària en centres públics. Per als dos que ara fan P-5, Rigau va assegurar que el que demana el tribunal "ja s'està aplicant", ja que és l'etapa en què es concedeix, a petició dels pares, una atenció individualitzada en castellà. Però per al que està a primària, va deixar clar que la LEC no ho contempla, i així ho argumentarà el recurs judicial de la Generalitat.

Però la plataforma Somescola.cat -que ja no va ser tan optimista com Rigau a l'hora de valorar l'anterior resolució del TSJC del 8 de març- alertava ahir que la nova decisió judicial confirma "el procés iniciat de segregació lingüística" a les escoles catalanes.

L'entitat, que agrupa les principals entitats cíviques i educatives de Catalunya, va recordar que aquella decisió de fa dos mesos ja obria la porta a permetre l'escolarització en castellà, una situació que "ara s'està consolidant", advertia.

L'Ajuntament no farà canvis

Respecte a la sentència que anul·la l'ús preferent del català a l'Ajuntament de Barcelona, tots els grups municipals s'hi van posicionar en contra excepte el PP. De fet, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, va deixar clar que "el català seguirà sent la llengua vehicular de l'administració local" i que el consistori continuarà utilitzant la llengua catalana amb plena normalitat, malgrat la sentència. En canvi, el líder popular, Alberto Fernández Díaz, va destacar que "no cal excloure el castellà per enfortir el català" i va instar el govern municipal a "dirigir-se als ciutadanes en català i castellà".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT