Dret a decidir també sobre les reivindicacions socials

BarcelonaEl dret a decidir no només val per a la independència sinó també per a les reivindicacions socials. Partint d’aquesta idea, diversos col·lectius organitzen un referèndum no oficial sobre diverses qüestions socials que coincidirà amb les eleccions europees del 25 de maig. Una experiència que vol ser un punt de partida, com ho va ser la primera consulta sobre la independència d’Arenys de Munt, per impulsar la participació ciutadana en les reivindicacions socials.

“La democràcia no es pidola sinó que s’exerceix”, defensava Ada Colau en la presentació de la iniciativa, batejada com a Multireferèndum, el 20 de febrer. Una de les preguntes s’inspira precisament en experiències com la de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) amb la iniciativa legislativa popular (ILP) en defensa de la dació en pagament. “Vam aconseguir una mobilització sense precedents i la resposta va ser el menyspreu més absolut”, recordava Colau.

El Congrés va acceptar a tràmit la ILP de la PAH, però després la majoria absoluta del PP la va desvirtuar. En altres casos, tot i el suport popular, les iniciatives no s’han arribat ni a debatre. “De la trentena d’ILPs presentades al Parlament de Catalunya, la majoria han fet la mateixa sort que la nostra”, deia Albert Puy, en referència a la ILP sobre els aliments transgènics, durant la roda de premsa de presentació de les preguntes del Multireferèndum, dimarts passat a Tarragona.

Diversitat de temes a consulta

La votació del 25 de maig demanarà als ciutadans si volen que els impulsors d’una ILP la puguin sotmetre a un referèndum vinculant. També inclourà una pregunta concreta sobre la ILP dels transgènics, a més de qüestions relacionades amb la pobresa energètica o el deute públic. “El deute és el principal mecanisme legal d’intervenció dels mercats financers en les administracions públiques”, denunciava dimarts Quim Arrufat, diputat de la CUP, que dóna suport a la iniciativa.

En la diversitat de temes a consulta també hi ha lloc per a qüestions locals, que només es votaran a les comarques afectades. Es preguntarà, per exemple, per la línia de molt alta tensió (MAT) a Girona, o pel servei d’abastament d’aigua a Lleida. “Demanem que l’Ajuntament faci una consulta sobre la gestió de l’aigua, però l’Ajuntament no ens fa cas, de manera que l’hem organitzat nosaltres dins del Multireferèndum”, explicava dimarts Pau Juvillà, de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida.

Rebuig al projecte de BCN World

Per a la roda de premsa de dimarts, els organitzadors del Multireferèndum van triar com a escenari la torre del Pretori de Tarragona, el mateix espai on Artur Mas i Pere Navarro van escenificar l’acord entre CiU i PSC per tirar endavant el projecte de BCN World, incloent-hi la rebaixa fiscal als casinos. La plataforma Aturem BCN World és un dels col·lectius promotors del referèndum, en què també es preguntarà als ciutadans de la zona si volen que el projecte tiri endavant.

“Rere les promeses de BCN World s’hi amaguen una sèrie de costos per al territori”, alertava Mar Grau, representant de la plataforma. “Econòmics, de canvi de model turístic, d’adiccions al joc, etcètera, però sobretot una aposta clara i una fe cega en un model que nosaltres creiem que ja està obsolet: el del pelotazo, el del curt termini, el dels que creuen que els costos ja els assumiran uns altres”, afegia Grau, que també lamentava la falta de transparència: “Creiem que s’ha d’informar la gent, i que la gent pugui decidir”.