Societat 21/01/2013

Eudald Bonet: "En política, la filosofia del Reial Club de Polo és «no sap, no contesta»"

Nascut a Barcelona el 1949, Bonet és president des del 2010 del Reial Club de Polo de Barcelona, el club esportiu més exclusiu de la ciutat. És membre de la família Bonet Ferrer, accionistes de Freixenet, i forma part del consell d'aquest grup empresarial

Cristian Segura
4 min
Bonet afirma que la crisi ha disparat les peticions perquè el Polo participi en actes solidaris, i han creat una comissió 'ad hoc'.

Cordial, caut i refredat m'atén Eudald Bonet al despatx del president del Polo, una sala de fusta noble, una mica atrotinada, guarnida amb els retrats dels seus presidents des de principis del segle XX.

Com afecta la crisi un club com el Polo?

Com a tothom. El 2012 la situació va ser més greu del que prevèiem. Baixa el nombre de socis i hi ha menys esponsorització -teníem Spanair d'espònsor-. El restaurant també redueix els ingressos.

El més costós, l'hípica, ¿s'ha vist especialment afectat per la crisi?

El cost de mantenir un cavall oscil·la entre 350 i 550 euros al mes. Tenim 260 boxs i ara n'hi ha de buits, quan normalment estan tots ocupats. Ara és difícil vendre un cavall. La gent el manté però potser al camp, o en una finca als afores. Tenim la sort que la baixada de socis no és tan forta. Ens mantenim sempre en uns 10.200. El que baixa són els ingressos generals. Com els del restaurant, on la gent pren més el menú barat i no mengen de la carta, o comparteixen un plat.

El Polo és un club excepcional perquè es manté al centre metropolità malgrat les seves dimensions. ¿Creu que tard o d'hora les dimensions o la ubicació del club canviaran?

Potser l'únic cas com el del Polo és a Roma. L'Ajuntament reconeix que fem uns serveis esportius, culturals i socials. Tenim bones relacions i dubto que es produeixin canvis. Organitzem esdeveniments importants a escala internacional en hípica, pàdel i hoquei herba que l'Ajuntament reconeix i llueix. Per a Barcelona és un prestigi tenir dins la ciutat un club d'aquestes característiques. Ens demanen les nostres instal·lacions durant les Festes de la Mercè, hem fet passarel·les de moda, hem acollit els Jocs de Policies i Bombers i per als Jocs del Mediterrani de Tarragona acollirem les proves d'hípica. Fem constantment coses per a la ciutat.

Què més poden fer per acostar el Polo a la societat, perquè tingui una imatge menys elitista?

És possible que la gent ens vegi així, però que vinguin i comprovaran que no. Als esdeveniments esportius hi pot assistir tothom, ja sigui un partit d'hoquei o el concurs de salts. Per com som i què fem, no hi cap la part baixa de la societat, però de classe mitjana cap amunt hi ha de tot. No és com abans. Als inicis sí que eren quatre de la classe alta. També treballem amb l'Ajuntament en un nou projecte de tres anys per acostar el cavall a la gent com a font de salut, d'educació i de cultura. Es dirà Barcelona Horse World i Hisenda l'ha considerat esdeveniment d'excepcional interès públic. Els patrocinadors podran desgravar el 90% de la inversió. Això anirà acompanyat de la participació del Polo aquest any com a referent d'un nou campionat d'hípica que serà el més important del món.

Com ha canviat el perfil del soci?

Igual que ha canviat la ciutat. La classe mitjana és cada cop més potent. Per exemple, ja no hi ha presència de militars, igual que a la societat.

L'entrada continua sent elevada, no?

L'entrada són 25.000 euros. El cònjuge ha de pagar 4.600 euros. Se'n pot pagar una part ajornada. Si una família vol pagar d'aquí uns anys, la comissió de la directiva ho acceptaria. No som rígids en res. No demanem el carnet a l'entrada. Fem els ulls grossos.

Com es pot implicar la burgesia barcelonina en la construcció del país ara que no hi ha diners públics?

Més que de burgesia, parlaria de societat civil. La societat civil és cada vegada més homogènia i les principals institucions barcelonines, l'anomenat G16, parlem amb els polítics per aconsellar-los i ells ens escolten. Quan l'alcalde Clos va voler fer la carretera que creuava els terrenys del Polo, la societat civil va fer pinya per aturar-ho. Entre el G16 tenim una comunicació molt fina.

¿Demanen molt al Polo que participi en actes solidaris?

La crisi ho ha disparat fins a tal punt que hem creat una comissió per concentrar esforços. Cada dia hi havia sol·licituds per fer recollida d'ulleres, de sabates, de menjar... Ara ho hem centralitzat. Fem un calendari i regulem les accions benèfiques.

Quina és la posició del Polo davant del procés de transició nacional?

En política, la filosofia del Polo és "no sap, no contesta". No m'haig de ficar en política perquè al Polo hi ha gent de tota mena.

De la CUP no ho crec...

Per què no? Jo no posaria la mà al foc. No vull ofendre cap soci. No ens definirem com partidaris de res.

¿Participaríeu en algun manifest o declaració?

En principi, no, excepte si passa alguna cosa molt grossa. Però d'això ja en parlaríem.

¿Una consulta sobiranista seria una cosa molt grossa?

No, i insisteixo: hi ha socis que votarien coses diferents.

Com a home d'empresa, com veu aquesta transició nacional?

Tots aquests moviments ens fan menys simpàtics a la resta d'Espanya. Simpatia i comerç van molt lligats. Si som menys simpàtics, vendrem menys. El vi català està en vies d'enfonsament, i no d'ara, sinó de fa un temps. Els que podem exportar tenim un avantatge, però qui viu d'Espanya ho té més negre.

stats