Electricitat contra la depressió severa
Fins a un 10% dels malalts de depressió no responen a cap tipus de medicació. A ells va adreçada la intervenció per implantar elèctrodes que està provant de manera experimental l'Hospital de Sant Pau.
BARCELONA.El Rubèn té 36 anys, pateix depressió des dels 19 i des dels 26 en grau sever. Havia provat tots els tractaments i estava en una espiral autodestructiva de la qual no podia sortir. Explica que ha intentat suïcidar-se infinitat de vegades, que en els últims temps matar-se era el seu únic pensament des que es llevava."L'últim cop va ser tan greu que als meus pares els van fer signar l'acta de defunció", diu. Però aquesta obsessió ha desaparegut i, encara que no està curat del tot, la millora és espectacular.
El Rubèn és un dels deu malalts amb depressió que han participat en el projecte de recerca per a l'estimulació profunda del cervell de l'Hospital de Sant Pau. L'any 2009 li van implantar al cervell quatre elèctrodes que modifiquen les anomalies que els metges saben que hi ha en les persones que pateixen depressió. "De seguida vaig començar a notar sensacions que creia que tenia mortes". El Rubèn havia fet de mestre. Recorda que poc després de la intervenció va passar per davant d'una escola on els nens estaven jugant al pati. "Em van agafar ganes d'estar amb ells, feia molts anys que no tenia aquesta sensació de felicitat", relata el Rubèn.
A qui s'adreça?
En principi, la intervenció només va adreçada a persones que no responen a cap tractament. Entre un 5% i un 10% dels que pateixen depressió estan en aquesta situació, segons explica Víctor Pérez, director de la unitat de psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau i responsable del projecte. Bona part són dones. En general, en els seus diferents graus d'afectació la pateixen 1 de cada 5 dones. En total, a Catalunya n'hi ha més de 400.000 casos, i entre 20.000 i 40.000 no responen als tractaments i, per tant, serien candidats a aquest nou mètode experimental.
Amb aquesta nova tècnica no s'aconsegueix curar a tothom. Però tenint en compte que els malalts no troben la manera de sortir-se'n, els resultats són més que satisfactoris: dels 10 pacients que s'han tractat, el 60% han superat la malaltia. En els casos en què no s'han curat, però, la millora ha estat important, explica Víctor Pérez.
La intervenció requereix anestèsia local. Els metges implanten al cervell del pacient quatre elèctrodes d'uns dos centímetres cadascun, dos a cada hemisferi cerebral, que proporcionen descàrregues contínues d'electricitat, de fins a quatre volts. S'implanten en zones del cervell que en les persones amb depressió estan més actives del que seria normal. "El còrtex prefrontal està hiperactiu i es produeix una reacció en cadena que fa que afecti altres zones del cervell relacionades amb l'emotivitat i la memòria, l'amígdala i l'hipocamp, són com una llibreria emocional que en el malalt depressiu no funciona bé", explica Pérez. Les descàrregues elèctriques produeixen un curtcircuit que disminueix l'activitat en aquestes zones del cervell hiperactives.
De fet, l'electricitat ja es fa servir en els electroxocs que ja s'apliquen en els casos de depressió severa. "No són gaire populars, perquè abans s'aplicaven de manera indiscriminada. Avui els fem servir quan hem esgotat tots els recursos i amb anestèsia", explica Pérez. Els elèctrodes experimentals proporcionen descàrregues molt menors però contínues, 120 per minut, explica Pérez. Els metges han d'anar ajustant la seva intensitat a la mesura de cada pacient, a través d'un comandament a distància. "Tot just operar-los ja noten una millora, però triguem entre 3 i 6 mesos a ajustar la intensitat dels elèctrodes", aclareix Pérez.
