Publicitat
Publicitat

INVERSIONS MUNICIPALS

El cautxú de les parades de bus que ara es retira costa 1,3 milions

Errors que Barcelona paga cars

En temps de retallades, Barcelona ha enviat 1,3 milions d'euros directament al cubell de les escombraries. Aquest és el pressupost inicial que la ciutat va destinar a la instal·lació d'un seguit de bandes rugoses, fetes de cautxú, per guiar les persones invidents a les parades d'autobús. Un fracàs consumat, perquè les bandes van començar aviat a desenganxar-se i a causar accidents entre les persones que hi ensopegaven, tal com ha denunciat la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà. En el seu moment, el 2009, l'equip de govern (PSC) va optar per aquest sistema tenint en compte que l'alternativa, les franges de panot estriat -com el que s'utilitza a les estacions de metro-, a més de ser més costosa no permetia canvis ràpids d'ubicació. De mitjana, cada any Barcelona mou 200 parades.

Ara, però, la ciutat haurà de doblar l'aposta. L'Ajuntament ja ha pressupostat una partida de 800.000 euros centrada en la retirada del cautxú de les 1.500 parades que el tenen instal·lat. Es canviarà per panots en una intervenció que té un cost de prop de 500 euros per parada. El procés de substitució ja es va engegar a principis d'any amb les bandes més mal conservades i ara s'ha convertit en un pla de xoc per eradicar del tot el cautxú del terra de les parades d'autobús. Posar-lo va ser, segons la síndica, una "decisió precipitada", que no va tenir en compte les dificultats de manteniment, que el temps s'ha encarregat de revelar. El tempo el marcava la necessitat d'inscriure el projecte en el pla d'inversió local promogut per l'Estat, que en va finançar la instal·lació. El resultat de tot plegat és un sobrecost més que considerable. El que és barat acaba sortint car, diuen.

L'última comissió municipal de Seguretat i Mobilitat va aprovar amb el vot favorable de tots els grups una proposició del PP per retirar el sistema fallit i buscar-ne un d'alternatiu que tingui uns resultats més garantits. Del cautxú, doncs, al formigó. Aquest error, però, no és l'únic que la ciutat ha pagat car.

1. Circuit il·legal
Inversió de 622.000 euros en un parc de trànsit a Montjuïc

En la categoria d'error de solució cara també s'hi inscriu la construcció, el 2009, d'un circuit infantil de trànsit en un extrem del fossat del castell de Montjuïc. Una obra il·legal, perquè no comptava amb l'aprovació de la comissió territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat, que és un pas imprescindible si es té en compte que el castell està qualificat com a bé cultural d'interès nacional i que no admet afegitons de caràcter permanent.

Patrimoni en va dictaminar la retirada, però el consistori va demanar dos anys de moratòria per trobar un emplaçament definitiu per a aquesta instal·lació, que inicialment era al recinte del Zoo. L'actual govern de CiU té ara sobre la taula el repte pendent de trobar-li una nova ubicació i de reassumir el cost de construir el circuit. En temps d'estrènyer-se el cinturó, caldrà veure quina plaça ocupa entre les prioritats municipals la reubicació del circuit, que en el seu moment va tenir un cost de 622.000 euros.

2. La Rambla
La reconversió dels ocellaires, una inversió sense rumb

"Va ser un error", reconeixia en una entrevista a l'ARA el president del grup municipal del PSC, Jordi Martí, fent referència al procés de reconversió de les parades dels antics ocellaires de la Rambla. En compliment de la normativa municipal de protecció d'animals, es va decidir canviar l'activitat comercial dels paradistes per reenfocar-la cap a l'artesania, els gelats o les begudes, entre d'altres. El resultat, especialment el disseny dels nous establiments, va ser desastrós i no va satisfer cap de les parts.

Per això, l'equip de govern tenia sobre la taula, durant el 2010, el projecte del redisseny dels establiments, pendent de ser encarregat a l'arquitecte Antoni de Moragas. Aquesta via, que tenia compromesa un aportació municipal de 40.000 euros per parada -un total de 240.000 euros-, no va arribar a prosperar perquè Jordi Hereu va sorprendre a finals d'aquell any anunciant la retirada dels ocellaires. El gir no es va arribar a consumar, però encara sobrevola la Rambla. L'Ajuntament debat el futur de les activitats d'aquesta artèria.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT