Publicitat
Publicitat

Francisco Campos: "Som un país que vivim dels serveis i, en canvi, no hi invertim"

EsportistaEs va retirar del tenis professional després d'haver estat a l'equip olímpic de Barcelona 92. Des de llavors organitza des de concerts a esdeveniments amb esportistes d'elit. Ara prepara el primer congrés sobre economia i sostenibilitat a Barcelona

Francisco Campos organitza el Primer Congrés sobre Medi Ambient, Empresa i Economia. La cita, el 19 i 20 d'octubre, portarà a Barcelona ponents com el premi Nobel i candidat a la presidència dels Estats Units, Al Gore; un dels assessors econòmics d'Obama, Juan Verde, i l'activista Philippe Cousteau, per explicar a empresaris i polítics catalans i espanyols les oportunitats que ofereix l'economia sostenible.

¿Creu que ara els governs estan pensant en el medi ambient?

Jo crec que sí. Per això hem convidat figures com Al Gore i Juan Verde, un dels assessors d'Obama. Precisament, l'administració Obama és una de les que posa més èmfasi en el desenvolupament de l'economia americana a partir de les energies renovables. Ja ho ha intentat i si guanya les eleccions del novembre trepitjarà més l'accelerador en aquest aspecte.

Però Obama ja ha hagut d'aparcar gran part del seu programa d'energies renovables anunciat el 2008.

Sí, perquè va perdre la majoria al Senat i sabia que els republicans bloquejarien totes les seves propostes en aquest aspecte, però tot això podria canviar només quinze dies després que se celebri el congrés, amb les eleccions als Estats Units. Per això penso que Juan Verde ve en un moment molt important, ja que explicarà com els resultats de les eleccions nord-americanes influiran en l'economia catalana, espanyola i europea. I ens hi va molt, ja que Espanya, ara mateix, s'aguanta per un fil en part gràcies a les exportacions, que depenen en gran mesura de la política dels Estats Units.

A Espanya, en contrast amb el que proposa Obama, la crisi ha fet prioritzar l'estalvi a la inversió.

Jo crec que és una cosa que tard o d'hora ha d'arribar. Si tens un dipòsit per guardar aigua, abans d'omplir-lo, has de tapar tots els forats. Espanya tenia molts forats i el govern primer ha de tapar-los tots abans d'invertir, ja que en cas contrari no hi haurà creixement.

Abans de la crisi, però, es van potenciar energies com la fotovoltaica, que ara no són rendibles.

Aquest és un dels temes del congrés. El que no es pot fer és prometre subvencions i ajudes per fomentar la inversió i després fer-se enrere, ja que els que hagin invertit tenen problemes per culpa del govern. Tot i això, també volem fer veure a la gent que tenir cura del medi ambient no és només responsabilitat dels governs. Volem explicar com empreses de tots els àmbits i dimensions poden adoptar solucions sostenibles que, a més, poden ser rendibles. No han d'esperar que el govern els solucioni els problemes.

Però fins ara s'ha demanat que el govern prengui la iniciativa.

Des del meu punt de vista, el govern és com els pares. Et poden orientar i donar un suport, però el que ha d'estudiar i aprovar els exàmens ets tu. El model econòmic i de sostenibilitat està equivocat i ha de canviar. La gent ha de deixar de pensar en frases com "Quan el govern ens tregui de la crisi..." Això s'ha acabat. La crisi no passarà, és un nou model econòmic i, per adaptar-nos-hi, cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat, ser conscient de les seves possibilitats i no basar l'economia en les subvencions.

Quan hi havia una època econòmicament bona, ¿s'hauria d'haver invertit en economia sostenible?

Sí, però es va invertir en pisos que ara ja no es venen. Som un país que vivim dels serveis i, en canvi, no hi invertim. Un exemple és la restauració. Tenim una restauració molt bona però el servei és molt dolent i això és públic a escala internacional. Si hem de viure del turisme, hem de formar la gent perquè sigui capaç d'oferir turisme de qualitat.

¿En una època de retallades com la que vivim, ha estat difícil trobar finançament?

Sí, molt. Tenim molt poc finançament i per això confiem que la gent respongui assistint-hi. Per a un congrés amb aquest nivell de ponents fa uns anys es cobraven més de 1.000 euros d'entrada. Nosaltres, tot i ser dos dies, les oferim per 290 euros, un preu raonable i d'acord amb els temps que vivim.

¿I no hauria estat millor organitzar-lo en un país menys castigat per la crisi?

Ens han sortit pretendents per endur-nos l'esdeveniment l'any vinent a Xangai o el Brasil i el més probable és que ho fem, però part de la gràcia de l'esdeveniment és ajudar i oferir a les empreses catalanes i espanyoles solucions, oportunitats i lideratge per sortir de la crisi. Aquesta és una de les nostres intencions.

¿Instal·lacions com Barcelona World o Eurovegas són un atractiu per a congressos com el seu?

I tant! Espanya ha d'apostar pel turisme, els serveis i l'organització de congressos, i aquestes inversions són claus. La gran cagada va ser deixar escapar Disneyland i crec que la mateixa Disney es penedeix d'haver-ho fet a París, amb el clima que té. Barcelona World, al voltant de Port Aventura i amb el clima i les platges mediterrànies, serà una meravella. Singapur, Hong Kong i Macau, tot i no tenir espai, han fet instal·lacions semblants, i la qüestió és que tothom que hi entri, hi deixi un dòlar. Si agafen un taxi, ja han deixat un dòlar. Si s'allotgen en un hotel, ja hi han deixat més dòlars.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT