Fernández Díaz ofereix als Mossos fer-se ‘nacionals’

MadridEl ministeri de l’Interior creu que el cos dels Mossos d’Esquadra pateix la mateixa situació que una part important de la societat catalana: l’asfíxia del poder polític que condueix la població al precipici de la independència. Aquesta anàlisi ha derivat en la introducció de dos paràgrafs en una llei orgànica que ahir va aprovar el consell de ministres, una llei sobre el règim de personal de la Policia Nacional. En una disposició addicional, el text recull un mecanisme per permetre que els agents de la policia catalana canviïn el seu uniforme pel de la Policia Nacional i, així, es puguin escapar de les suposades pressions dels seus comandaments, amb les quals han de conviure suposadament cada dia.

La disposició addicional pot ser aplicable també a l’altra policia autonòmica, l’Ertzaintza, i als cossos locals de seguretat. Però, segons el diari El Mundo, que va revelar el projecte d’Interior fa onze mesos, “a ningú se li escapa que el sector al qual va més dirigit és el que està format pels policies autonòmics de Catalunya”. Aquella informació del 3 de desembre del 2011, firmada a Madrid, començava amb les següents afirmacions: “El malestar entre els professionals de la seguretat a Catalunya és enorme. Les interferències polítiques, constants. I la sensació de cansament davant la deriva sobiranista de l’actual executiu autonòmic està arribant al màxim nivell en sectors dels Mossos”.

A la roda de premsa posterior al consell de ministres d’ahir, el responsable de l’Interior, Fernández Díaz, va optar per ser prudent, tot i que, ni en la seva intervenció ni en la nota de premsa posterior, el ministeri de l’Interior va perdre l’oportunitat de destacar aquesta novetat, recollida en escassament deu línies d’una llei orgànica formada per 83 pàgines.

Diferències salarials del 30%

L’aspecte que obviava la informació d’ El Mundo i que no ha suposat cap obstacle per a l’articulació de la llei orgànica en aquest punt són les importants diferències salarials entre els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, d’una banda, i els agents de la Policia Nacional, de l’altra. Fonts consultades d’aquests cossos consideren molt complicat establir xifres exactes de greuges salarials per escales, ja que no són les mateixes, però coincideixen en algunes dades: com a exemple, que entre els agents rasos la diferència supera el 30%. A més de renunciar a una part important del sou, els mossos assetjats haurien de tenir en compte que han d’abandonar Catalunya. Fonts de la Policia Nacional xifren en un 90% el nivell d’ocupació de la plantilla destinada al territori català, on el ministeri no té competències en matèria de seguretat ciutadana i només compta amb escasses especialitats. Així doncs, si la deserció de mossos fos elevada, el seu destí hauria de ser obligatòriament fora de Catalunya.

La idea d’establir una passarel·la entre els dos cossos surt del director adjunt operatiu de la Policia, el comissari Eugenio Pino, l’home que xiuxiueja a cau d’orella del ministre. És el mateix comandament policial que va enviar dos comissaris de la seva confiança a intentar convèncer els fiscals d’Anticorrupció que havien d’escorcollar la seu de CDC en plena campanya electoral al Parlament. Pino també va ser qui va decidir els intempestius enviaments d’antiavalots a Catalunya en les dates anteriors a la consulta, i, alhora, va ser el cap d’aquesta especialitat policial quan José María Aznar era president del govern espanyol. ¿I d’on surt la percepció que molts mossos no poden suportar més les pressions polítiques? Alguns dels màxims col·laboradors de Pino mantenen línia directa amb els responsables dels sindicats dels Mossos crítics amb el procés.