Fins a 8.000 pisos turístics il·legals a Ciutat Vella

BarcelonaTot i que la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, expressa la dificultat de quantificar els apartaments turístics il·legals que hi ha en aquest districte barceloní, l’Ajuntament calcula que la forquilla oscil·la entre 1.000 i 8.000. La xifra queda lluny dels 613 que tenen llicència d’habitatge d’ús turístic municipal, dels quals només 64 estan ubicats a la zona de la Barceloneta. “Hi ha tanta oferta perquè hi ha una demanda de turistes que volen un apartament al centre de la ciutat per venir a passar-hi uns dies de vacances”, deixa clar el president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), David Riba.

A Ciutat Vella, a través del pla d’usos, es va blindar la possibilitat d’obrir nous habitatges d’ús turístic. I el juliol passat es va donar als responsables d’aquests espais un termini de sis anys perquè aquest tipus de pisos quedin tots agrupats en blocs. L’objectiu: afavorir la convivència i no provocar tantes molèsties als veïns. “De moment, ja ho han fet 34 apartaments”, avança Homs. Però el sector denuncia que aquesta mesura ha generat una venda il·legal de llicències entre propietaris per preus que superen de llarg els 40.000 euros.

“Hi ha un xoc entre un excés de demanda real i un pla d’usos molt restrictiu”, matisa Riba. Segons el portaveu d’Apartur, la prohibició d’atorgar llicències noves d’apartaments turístics al centre de la ciutat és, precisament, la causa que hagin aflorat els allotjaments il·legals. “Cal donar sortida a més llicències al districte d’una manera regulada”, reclama Riba. Però l’Ajuntament no vol sentir a parlar d’aquesta opció. “No donarem més llicències”, deixar clar la regidora.

A més, aquest veto a Ciutat Vella ha fet créixer el nombre de pisos turístics en zones veïnes com l’Eixample o el barri del Poble-sec. Davant d’aquesta realitat, el consistori ha dictat ara una suspensió temporal de noves llicències a les zones que reben més pressió. Ho fa, assegura, mentre no redacta un pla que ordeni el sector. Però abans de l’entrada en vigor d’aquest veto, el 2 de maig, la ciutat va viure un boom de noves llicències d’habitatge d’ús turístic municipal.

Només la setmana abans, l’Ajuntament va admetre un miler de noves peticions. Per aconseguir el permís només calia pagar una taxa única de 227 euros. Actualment a Barcelona hi ha 8.863 apartaments turístics legalitzats, la meitat dels quals es concentren al districte de l’Eixample, que és un dels que s’han inclòs en el nou veto municipal.

El sector tem que darrere de la suspensió temporal de noves llicències s’amagui una prohibició definitiva com l’aprovada al districte de Ciutat Vella. “Aquest tancament és posar més bastons a les rodes”, diu el portaveu d’Apartur, David Riba. Des de l’equip de govern de la ciutat s’insisteix que el que es farà ara és estudiar la fisonomia i la concentració turística de cada barri per prendre decisions com ara forçar, en funció de la zona, l’agrupació vertical dels pisos turístics.

Sancions per als incívics

En el que es mostra inflexible el president d’Apartur és que els turistes destorbin el descans dels veïns del barri independentment que els apartaments estiguin legalitzats o no. Riba fa una crida a l’Ajuntament perquè sigui “inflexible” davant d’aquesta problemàtica. “Ha de buscar mecanismes perquè això no es produeixi, ja sigui en forma de sancions o fins i tot de tancament de l’allotjament”, deixa clar.

El consistori manté que la Guàrdia Urbana sempre actua davant una queixa. Durant l’últim any i mig, al conjunt de Barcelona s’han registrat 400 queixes relacionades amb els problemes de convivència entre els veïns i els turistes, la meitat al districte de Ciutat Vella.