El geni d'Antoni Gaudí amaga sorpreses. La basílica de la Sagrada Família conté un alt nombre d'elements simbòlics. Alguns són evidents i coneguts, com l'adscripció de les torres a sants, el fet que el Portal del Naixement doni a l'est (naixement del sol) i el de la Passió i Mort a l'oest (posta de sol). Però n'hi ha més. El Parc Güell, ideat per Gaudí el 1895, onze anys després de fer-se càrrec de les obres de la Sagrada Família, està directament relacionat amb aquesta obra: el dia del solstici d'hivern, des del parc Güell es divisa el naixement del sol a través del temple.
Això no és casualitat, sinó que té tota una intencionalitat d'aquell que ha estat anomenat l' arquitecte de Déu . El solstici d'hivern ja era conegut en l'època clàssica amb el nom de solis invictis , el triomf del sol, perquè és a partir d'aquest dia que l'astre rei arriba al punt més baix per iniciar un nou renaixement. L'Església catòlica romana va adaptar aquest simbolisme al de Crist i va situar el naixement de Jesús el 25 de desembre: Jesús, com el sol, també era victoriós sobre les tenebres.
La simbologia solar del Parc Güell
El magne sentit de l'obra de Gaudí, que, segons Joan Bassegoda -autor del llibre Gaudí, arquitectura de futur -, té un profund missatge simbòlic condensador de tota la teologia catòlica, pren tot el sentit a la Sagrada Família en comprovar que el dia del solstici d'hivern el sol emergeix davant del temple, fet que es pot observar en tota la seva dimensió des d'una altra gran obra, el Parc Güell.
L'elecció del Parc Güell no és, en absolut, arbitrària, ja que el parc està ple de simbologia solar. L'observació del naixement del sol s'ha fet des de la gran terrassa de bancs ondulats. Des d'aquest punt, la sensació visual és que el Parc Güell i el punt més alt de la Sagrada Família estan a la mateixa altura. A sota, la gran porxada de 86 columnes dòriques ens segueixen parlant del sol: les columnes estan orientades al nord-sud i a l'est-oest, i al seu centre, al sostre, hi figuren com a clau de volta quatre sols realitzats en pedra de trencadís i vidre. Al voltant d'aquests sols hi apareixen 14 elements rodons més, clars símbols del moviment solar.
A l'entrada de la porxada hi ha, també, dos elements solars importants: a la part superior s'hi veu una mena de trípode ceràmic, amb braços que assenyalen al nord, al sud-est i a l'oest. Es curiós com la direcció sud-est es correspon amb l'orientació exacta mar-muntanya de l'Eixample barceloní. Des de la terrassa, l'observació solar del solstici té el seu punt exacte amb la línia imaginària que puja pel passeig de Sant Joan i s'alinea amb la creu de la teulada de la caseta del guarda de l'entrada del parc. El fet que aparegui el nom de Sant Joan tampoc no és gratuït: és un símbol solar, ja que la seva festivitat se celebra el dia 24 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu.
El Drac, símbol del foc
De l'entrada inferior de la porxada cal destacar-ne, finalment, la famosa estàtua-font del Drac, el símbol més popular del parc. La forma i el color del rèptil són més aviat els d'una salamandra, un antic símbol de l'esperit del foc, ja que es considera que és l'únic animal que pot suportar-lo. En l'alquímia, la salamandra simbolitza el foc. A prop, a l'esperó occidental de la muntanya, Gaudí hi va erigir l'enigmàtic Calvari, amb tres creus singulars. Les tres estan orientades en la direcció est-oest. Finalment, tornant a la Sagrada Família, cal indicar que el Portal de la Glòria està orientat directament en direcció est 135 graus, la mateixa de l'Eixample, de manera que quan la basílica estigui acabada i l'edifici de veïns del carrer Mallorca sigui aterrat, el sol entrarà directament pel Portal de la Glòria el dia del solstici d'hivern. L'obra simbòlica de Gaudí s'haurà rematat.
