BENESTAR
Societat 17/07/2014

El Govern denuncia que l’Estat li escatima 1,3 milions per reduir la pobresa infantil

Sanitat respon que les comunitats poden completar el fons i que han de “prioritzar” què gasten

i
Joan Rusiñol
3 min

MadridEl govern espanyol ha destinat per a aquest any 726.989,08 euros a Catalunya per combatre la pobresa infantil extrema. La Generalitat creu que els càlculs de l’Estat per repartir entre les comunitats els 17,4 milions del fons (16 milions més 1,4 per a la població gitana) la perjudiquen. De fet, és una xifra molt semblant a la que reben altres territoris amb menys població, com la Rioja, el Principat d’Astúries i l’Aragó.

Segons els números que ha fet la conselleria de Benestar Social i Família, si s’hagués tingut en compte el volum total de persones en risc d’exclusió, s’hauria hagut de destinar a les famílies catalanes 2 milions d’euros, una xifra molt més elevada que la que ha pressupostat Sanitat. La ministra, Ana Mato, es va limitar a dir ahir, després de la reunió amb els responsables autonòmics, que cada executiu era lliure d’ampliar ara el fons amb recursos propis. No es va estar de recomanar a les comunitats, sense mencionar-ne explícitament cap, que “reflexionin” sobre quines partides “prioritzen” a l’hora de decidir en què gasten.

2,25 euros per nen

Amb els números de Madrid a la mà, que ahir van rebre llum verda, Catalunya disposaria de 2,25 euros per a cadascun dels 322.000 nens en risc d’exclusió social. Contrasta, per exemple, amb els 52 per persona de la Rioja, els 153 euros de Ceuta i els 148 de Melilla. El ministeri, que no va voler moure’s de la posició inicial tot i la pressió de diversos consellers, lamenta que se’l critiqui per la fórmula amb què distribueix els diners en comptes de valorar que, per primera vegada, s’estableixi aquesta partida per ajudar en l’alimentació i serveis bàsics dels menors més vulnerables.

L’arrel de la polèmica és el criteri que ha fet servir Ana Mato, l’índex AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion). L’administració estatal assegura que és el paràmetre més objectiu, ja que mesura els ingressos, les carències materials i la falta de feina dels membres de la llar. Subratlla que és un indicador que també es fa servir a la Unió Europea i que va ser aprovat per les diverses conselleries. Pels territoris amb més població, però, aquesta eina “no mostra la fotografia exacta” de la situació, en paraules de la consellera Neus Munté. Segons va dir, crea un sistema “absolutament poc equitatiu”. No va ser l’única que va alçar la veu en aquest sentit. També Andalusia, que rebrà 1.207.488,30 euros, va censurar el model: “No és el mateix atendre 8.000 menors que 600.000”, va subratllar la seva responsable, María José Sánchez Rubio. Galícia, governada pel PP i amb un to més conciliador, es va sumar a la demanda. A l’executiu d’Alberto Núñez Feijóo se li ha assignat una xifra molt semblant a la catalana. Fonts del ministeri van assegurar que, de cara a pròxims exercicis pressupostaris, s’analitzarà la possibilitat d’incloure aquests elements anivelladors. Mato, però, va esquivar la pregunta de la premsa.

Més enllà del repartiment, Munté va qualificar de “gest molt minso” que es posin sobre la taula menys de 20 milions per fer front a una realitat que s’ha convertit en prioritària en totes les administracions. La ministra es va defensar reivindicant que la política econòmica del PP està orientada a crear llocs de treball, la millor manera, va dir, que cada cop calguin menys ajudes. Paral·lelament, però, va insistir que no abaixa la guàrdia a l’hora de garantir drets, com la dependència. Va explicar que a finals del 2013 hi havia més beneficiaris que el 2011, que el 80% de les persones amb dret a prestació ja la tenien concedida i que la llista d’espera s’ha reduït un 37,7% en dos anys.

Munté, en canvi, va aprofitar l’ocasió per denunciar les retallades de recursos i que algunes lleis espanyoles, com la d’unitat de mercat i la reforma local, tenen una clara voluntat recentralitzadora, amb un fort impacte en el serveis socials.

stats