Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Va ser la segona dona del director Vittorio de Sica

Mor a Roma l'actriu catalana Maria Mercader

Maria Mercader, qui havia deixat la família per ser actriu i després va deixar la professió per formar una família amb el cineasta italià Vittorio de Sica, va morir ahir a Roma als 92 anys.

El seu cognom, Mercader, la predestinava a passar a la història, si més no a la de la burgesia barcelonina. Però l'art la va reivindicar com una de les seves quan ella va decidir ser actriu. Maria Mercader, nascuda el 1918 a Barcelona, va començar a actuar quan encara no havia fet vint anys.

El 1937 ja va protagonitzar una pel·lícula, Molinos de viento , de Rosario Pi, la primera directora del cinema sonor de l'Estat espanyol. Poc després una bomba va destruir la casa de la família Mercader a Barcelona i la Maria va marxar del país. Primer va passar per França -on va estudiar art dramàtic amb Louis Jouvet i va participar en el film L'estranya nit de Nadal , d'Yvan Noé- i després per Itàlia. Allà va ser on la vida de Maria Mercader va fer un tomb decisiu. Després de fer-se un petit nom en la indústria cinematogràfica italiana, el 1942 va conèixer Vittorio de Sica mentre rodava Un garibaldino al convent a les seves ordres. La crònica de la trobada parla d'un amor intens, pràcticament a primera vista, que els va unir fins a la mort de De Sica, el 1974.

El De Sica que va conèixer Mercader ja era un prestigiós home d'escena, actor i director teatral i cinematogràfic, però encara no havia assolit el prestigi com a director neorealista pel qual se'l recorda, sobretot des que va rodar El lladre de bicicletes el 1948.

La família abans que el cinema
Durant els anys 40, Mercader va continuar treballant en produccions italianes dirigides, entre d'altres, per Carlo Campogalliani, Gian Paolo Rosmino i Vittorio Cottafavi, i en alguns casos fins i tot va compartir protagonisme amb De Sica, que sempre que podia la incorporava al repartiment dels seus films, com ara La porta del cel (1944). També va compaginar el cinema amb el teatre i el 1946 va treballar en el muntatge teatral Il matrimonio di Figaro , dirigit per Luchino Visconti.

Però la relació personal va acabar condicionant la seva carrera artística i Mercader va abandonar el cinema el 1949, quan va néixer el primer fill de la parella, Manuel, qui més tard seria un reconegut compositor. Dos anys després va arribar el segon fill, Christian, qui el 1991 dirigiria la seva mare en la pel·lícula Il conte Max . De l'amor entre Mercader i De Sica en va parlar ella en el llibre Mi vida con Vittori de Sica (1980), on explicava la paciència que van necessitar per formalitzar la relació, primer perquè ell no es va poder divorciar de la primera dona fins el 1954 i després perquè encara van haver de passar catorze anys abans que es reconegués com a legal el seu matrimoni. La dedicació exclusiva a la família va continuar fins a la mort de De Sica, el 1974.

A poc a poc, Mercader va anar tornant als escenaris i al cinema. El 1986 va protagonitzar l'obra de Marguerite Duras Savannah bay al Teatre Romea de Barcelona, dirigida per Hermann Bonnín. El 1988 va participar en la pel·lícula La casa del sorriso , de Marco Ferreri, i a Luces y sombras , de Jaime Camino. La seva última aparició cinematogràfica va ser el 1992 a Al lupo, al lupo , de Carlo Verdone.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT