LA SAGNIA DELS DESNONAMENTS
Societat 08/02/2014

"Ho perdem tot, però tornem a començar"

Una família de Llinars perdrà la casa de la seva vida però obté a l'últim sospir la condonació del deute

Maria Ortega
4 min

Llinars del Vallès"He plorat tant que ja només em queda aixecar-me i tirar endavant, més avall no puc anar". L'Ester Lora i el seu marit, el David Torrente, han viscut aquests dies una autèntica muntanya russa d'emocions. El seu calvari va començar el 2006, quan, de fet, la vida els anava sobre rodes: esperaven el seu tercer fill -la primera nena-, havien dissenyat la casa dels seus somnis a Llinars i la seva empresa rutllava. Facturava, com recorden, entre quatre i quatre milions i mig d'euros a l'any.

Vista la situació, i tenint en compte el coixí econòmic de què disposaven en estalvis i que la casa de 60 metres on vivien a Cànoves els estava quedant petita, es van decidir a començar el seu projecte de casa i, de retruc, a assumir una hipoteca de 1.800 euros mensuals. El cost total de l'obra s'acostava als 580.000 euros. "Ho podíem pagar, estàvem tranquils", remarca el David, que ara quan mira enrere té clar que la desgràcia que han hagut de viure aquests mesos -subsistint els cinc de l'ajuda que ell cobrava un cop acabat l'atur i de les feines que ha aconseguit l'Ester com a comptable- els ha arribat per mala sort. "Ens ha passat el que tristament li pot passar a qualsevol pel simple fet de voler fer coses", resumeix.

La vida se'ls va capgirar quan tot just venien la casa per fer el trasllat. La seva empresa de tubs, molt lligada a l'obra nova, aviat va començar a patir l'efecte de la punxada immobiliària. El negoci s'enfonsava i s'havia de tancar i el matrimoni va invertir molt a fer bé aquest procés. I, en paral·lel, el constructor de la casa feia fallida i es descobria que, tot i que s'havia firmat obra per valor del 80%, la casa no estava més avançada del 43%.

Això va obligar la parella i els seus tres fills a estar-se durant un any en un pis de lloguer mentre batallaven perquè algú fes habitable la que havia de ser la casa de la seva vida i que, en aquell moment, a part de no estar ni de bon tros enllestida, tenia deficiències importants, com ara parets tortes o escales mal fetes. Encara ara, quan ja fa temps que hi viuen, la casa té forats on hi hauria d'haver radiadors, parets sense acabar de vestir i molta feina per fer. L'objectiu en aquell moment, com remarca l'Ester, era que tingués el mínim necessari per poder-s'hi instal·lar i deixar, així, d'haver de fer front, al mateix temps, al pagament de la hipoteca i del lloguer.

La situació es va anar tornant més complicada a mesura que passaven els mesos i no hi havia feina. Pagar la hipoteca va passar a ser una utopia. L'Ester no tenia dret a l'atur i el David, amb previsió davant la caiguda de feina, sí que s'havia contractat com a treballador i, per tant, va tenir el seu subsidi. Quan l'atur es va esgotar, l'ajuda els va permetre tirar endavant com podien.

Deute amb Hisenda

En paral·lel, però, sorgia un problema afegit: un deute amb Hisenda, que actualment i després de la suma dels interessos se situa en 29.000 euros. El problema és que, com a conseqüència de l'estafa, no van poder tancar la compra-venda de la seva casa antiga i del nou terreny en el temps estipulat. I, com apunten, Hisenda va entendre que l'operació no s'havia fet bé. Una llosa afegida, mentre els engolia l'espiral del desnonament. La subhasta de la seva casa es va fixar, inicialment, per a aquest dijous passat. Abans, el dijous de la setmana anterior, una acció de pressió de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) al Banc de Sabadell de Cardedeu afegia tensió al procés. Finalment, se'ls va comunicar que la subhasta s'ajornava fins al 20 de març -una decisió que, des del banc, remarquen que estava presa abans de la protesta- i la parella va rebre, també, el compromís de l'entitat de reunir-se i parlar sobre el seu cas. "Al principi, quan et fots aquesta patacada, et trobes amb l'ànima adolorida. I la dona et diu que ja arribarà el dia en què la cosa canviï. I el dia arriba quan vaig a l'oficina del banc i els dic: «No em prendreu la casa»", relata el David, que assegura que, després d'aquella reivindicació i, sobretot, després que l'endemà el banc els truqués per negociar, va poder tornar a respirar. A ell, de fet, el procés li ha afectat greument la salut, fins al punt que va patir una angina de pit, i que ha perdut molta visió i més de vint quilos.

"Aquell dia vam fer sonar els megàfons a les portes del despatx de direcció i ens van dir que ja n'hi havia prou, que portàvem més de mitja hora fent soroll i fent patir la gent de l'oficina, però és que jo porto des del 2009 patint", explicava el David aquesta setmana, just el dia abans de la reunió amb els responsables de l'entitat bancària. "Nosaltres l'únic que volem és que d'una vegada per totes pari tot això, que se solucioni el tema de la hipoteca, que ens deixin començar de nou. Ho perdo tot, però prefereixo perdre-ho ara amb 40 anys, quan me'n queden uns 40 més per poder deixar alguna cosa als meus fills que no siguin deutes", explicava l'Ester, amb la mirada posada en la reunió.

De la trobada, finalment, en va treure el compromís de condonació de deutes un cop subhastada la casa i també la possibilitat d'un lloguer social. "Podem tornar a néixer. Ho perdem tot, però recomencem", celebrava el David. Una lluita, la seva, que expliquen de viva veu en un audiovisual a l'Ara.cat.

stats