Joan Carles March: "Rasquera no és un projecte de fumetes sinó de salut"

Ha dirigit un estudi sobre l'ús terapèutic de l'heroïna a Granada i ara és l'assessor mèdic del projecte d'una plantació de marihuana a Rasquera, que també ha anunciat que demanarà la legalització de la marihuana al Parlament.

Rasquera ha fet córrer rius de tinta i s'ha encallat. Decebut?

Això és una cursa de fons. El projecte per provar l'ús terapèutic de l'heroïna va necessitar sis anys per ser aprovat per l'Agència Espanyola del Medicament. La idea de Rasquera tirarà endavant. S'ha d'acabar amb la idea que cànnabis és igual a droga i igual a problemes.

Però sí que és una droga...

I hi ha moltes persones que en consumeixen i negar la realitat és absurd i una aberració. Per això l'estratègia de Rasquera és interessant.

Hi va haver massa polèmica i va perjudicar el projecte?

Quan passa això, d'una banda es parla molt del tema i es fa present que cal buscar-hi una solució. De l'altra, es generen expectatives i si no les gestiones bé l'afer s'allarga i apareix la decepció.

I vostè, un metge, enmig de tot...

Jo el que faig és proposar tres coses: fer recerca amb els consumidors, fer recerca sobre l'ús medicinal del cànnabis i treballar en la prevenció per evitar el consum de cànnabis entre els adolescents.

Per fer això cal una plantació?

No necessàriament, però sí que podem aprofitar-la. El projecte ha de tenir un enfocament global, la plantació només ha de ser una part, la resta ha de ser recerca...

Vol dir que part dels ingressos es dediquin a recerca?

Sí. Si l'Ajuntament lloga els terrenys per a un projecte arriscat, està bé que en tregui ingressos per invertir al poble però també se n'ha d'invertir una part en el conjunt de la societat, més enllà dels veïns de Rasquera.

És fàcil que triomfi la visió frívola del projecte, cosa de fumetes...

Per això ha de ser un projecte global de salut. Jo respecto els consumidors i se'ls ha de buscar una sortida, perquè és millor que el consum estigui controlat. Però el projecte de Rasquera no ha de ser de fumetes, sinó de salut. Això ho he escrit i els impulsors de la idea ho han firmat.

De fet, vostè ja ha fet un projecte de salut amb l'heroïna i en diu grans virtuts com a medicament...

Dec semblar boig, no?

Boig no, però no sé si s'entén a la primera...

Doncs resulta que una droga com l'heroïna pot ser un medicament per tractar, precisament, els heroïnòmans.

Com es fa?

Unes 80.000 persones a l'estat espanyol prenen metadona, però no a tothom li va bé. Si tens amigdalitis i no et va bé un antibiòtic concret, sempre tens altres antibiòtics. En canvi, contra l'addicció a l'heroïna hi ha pocs tractaments. I nosaltres vam plantejar, seguint una línia del Regne Unit i Suïssa, utilitzar la mateixa heroïna. No és un medicament d'elecció inicial, és un recurs per a gent que fracassa amb la metadona.

I deixen l'heroïna amb heroïna?

L'objectiu no és necessàriament que la deixin, sinó normalitzar la vida del pacient. Això es pot fer mantenint el consum sota control mèdic. Si no, els heroïnòmans compren la droga al carrer, adulterada, agafen infeccions, delinqueixen... En aquests casos hem de trencar la idea que prenen una droga, perquè el que prenen és un medicament. Són malalts crònics, com els diabètics, que depenen de la insulina.

El cànnabis és diferent.

Sí, i hauria de ser més fàcil, perquè serveix per tractar els símptomes de malalties que afecten més gent, com la fibromiàlgia i altres dolors i els efectes de la quimioteràpia.

Si és tan clar, per què es bloquegen els projectes mèdics amb aquestes substàncies?

Perquè no es trenca la imatge que tenim de les drogues. Pensem que l'heroïna mata i no pensem que és cosina de la morfina, que fa anys i panys que s'utilitza com a medicament. L'administració hauria de ser més valenta, com quan va aprovar el projecte amb heroïna de Granada, que ha donat un resultat excel·lent. L'error ha estat no estendre'l a Catalunya, al País Basc, a Madrid...

¿Vostè s'imagina actualment un polític autoritzant que es paguin amb diners públics tractaments amb cànnabis i heroïna?

Bé es paguen operacions de cirurgia cardíaca caríssimes per a fumadors... I, a més, hi ha estudis a Suïssa i a Holanda que deixen ben clar que el benefici és més alt que el cost.

Doncs, de moment, el que fa l'administració és molta publicitat de les operacions de desmantellament de plantacions de cànnabis...

Això és alimentar la visió negativista del tema. La policia ha de perseguir el mercat negre, però s'ha de buscar una sortida per tenir el consum controlat. Rasquera ofereix un mercat controlat als socis d'una entitat, que sabríem què prenen, en quines condicions i en quines quantitats. I a més a més, podríem estudiar amb ells els efectes que té el consum a llarg termini.