Jordi Burdman: "La Generalitat ens ha dit que vol veure més quipàs pel carrer"

A Jorge Burdman (Buenos Aires, 1956) li agrada que li diguin Jordi després de deu anys vivint a Catalunya, país del qual es declara un enamorat. La seva tasca és buscar la interrelació entre les religions, i afirma que, en el fons, totes són iguals.

Bon any 5774.

Moltes gràcies. Avui és un dia especial per a nosaltres. Roix és cap i Haixanà és any . En castellà en diuen Fin de Año, però Cap d'Any és l'autèntic significat, perquè vol dir començar l'any amb la reflexió sobre què vam fer l'any anterior i què hem de millorar en l'any que s'estrena.

Quin és l'origen?

El Roix Haixanà no és una festa d'origen religiós, s'hi celebra la creació de l'Univers, és l'aniversari d'Adam, el primer humà.

¿Vostè ho celebra com jo celebro el Cap d'Any el 31 de desembre, amb una gran festa?

Totes les religions, per ser del gènere humà, tenim en comú que hi ha una part de ritual, que és anar a la sinagoga per fer tres pregàries durant dos dies, al matí i a la tarda de la vigília, que és avui, i la del matí del Cap d'Any, demà. A banda, la família es reuneix en una celebració, que seria la part física de menjar i de retrobada familiar. És la festa que més gent aplega a la comunitat jueva: si durant l'any la sinagoga està una mica buida, el dia del Roix Haixanà es desborda.

¿Tots els jueus ho celebren igual, des del punt de vista religiós?

En el judaisme la religió és una manifestació individual, no hi ha paràmetres de mesura. Ningú pot dir tu ets més jueu o tu ets menys jueu, el vincle amb Déu és directe, no hi ha intermediaris. Cadascú té el seu grau de religiositat.

¿Costa viure plenament el judaisme fora d'Israel?

No, gens. Israel és un estat independent que va néixer per unes causes que tots coneixem. Però cada comunitat jueva arreu del món és autònoma. Nosaltres som jueus, però també som ciutadans catalans, i si hi ha lleis de la religió jueva que es contradiuen amb la llei d'aquí, prevalen les del país. És més, des de la Generalitat ens han dit més d'una vegada que volen veure més quipàs pels carrers. Catalunya és un model de convivència.

El Yom Kippur sí que és una celebració més religiosa.

Sí, és el Dia del Perdó o de l'Expiació, però també està relacionat amb l'ésser humà. En el conte de la Bíblia, Adam era al paradís i ho tenia tot al seu abast, però tot i que li diuen que no es mengi el fruit d'aquell arbre, ho fa. L'ambició desmesurada d'Adam, i no la necessitat, el va dur a menjar-se la poma. I aquest és el primer error com a gènere humà. Llavors, quan Caïm mata Abel i el creador li pregunta per què ho ha fet, ell se'n penedeix. I això és Yom Kippur, l'error humà i el penediment. Nosaltres no tenim confessió, però tenim penediment general.

¿El conflicte al Pròxim Orient fa temps que ha deixat de ser un problema religiós?

Jo crec que no n'hi ha cap de real que sigui per culpa de la religió. Si tu vas a Israel, la societat civil conviu amb els musulmans de manera quotidiana, el problema són els polítics.

I els polítics són els que utilitzen la religió per enfrontar la gent.

Per descomptat, però hi ha una convivència entre jueus i musulmans molt normal. Es parla molt del mur, i en realitat el mur no existeix, és només una paret física. Amb internet el mur desapareix en 15 segons. No és un conflicte entre els pobles.

Simplifiquem massa el conflicte?

El problema de vegades són alguns mitjans, o alguns polítics, que per falta de coneixement donen una opinió errònia. Encara que també és cert que cada cop hi ha més informació. Per exemple, aquí ja es diferencia entre els palestins de Mahmud Abbas, oberts al diàleg, i els palestins de Hamàs, que diuen "els israelians al mar".

Com veu la possible guerra a Síria?

Jo condemno totalment que els EUA vulguin atacar Síria. Però llavors l'Iran diu que atacarà Israel, i què té a veure una cosa amb l'altra? Aquesta concepció política plena de prejudicis és la que du a l'antisemitisme. No perquè els EUA cometessin un crim al Vietnam tots els nord-americans són uns criminals. Jo també tinc prejudicis nord-americans. Sovint dic "Això és ianqui, no m'interessa", però m'ho repenso perquè no vull caure en el mateix que ens passa als jueus. Per això hi ha el Yom Kippur.

Com veu el procés polític català?

La meva resposta és individual i personal, no represento la comunitat jueva en això. Ja saps què diu la dita: dos jueus, tres sinagogues. Jo crec que es desconeix què és Catalunya en realitat. La gent que viu aquí respon a una manera de fer i de ser que respon al clima mediterrani, i tenen una història diferent de la de Castella. Actualment, els països i les administracions grans no poden repartir la justícia de la mateixa manera que les organitzacions petites. Jo no veig que un país se separa d'un altre, sinó que dos països contribueixen millor al benestar de l'ésser humà. Crear un país normal a Europa ho trobo normal i, en aquest sentit, em sento independentista, i no ho dic des d'un punt de vista polític ni ideològic.